Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Incongruències

Som al parc.

Hi ha un vailet d'uns 5 anys que juga amb les pales i la sorra. De fet, més que jugar ha estat omplint de sorro tot el tobogan, els gronxadors i altres estris per jugar.

La seva mare resta a uns 10 metres xerrant amb les seves amigues sense fotre gaire cas al nen. Suposo que o bé li és igual que embruti el parc de sorra o bé li és igual el seu fill en general.

De cop i volta quelcom canvia.

El petit agafa la pala plena de sorra i enlloc de destinar-la al tobogan decideix fer-ho a sobre del seu carro. I no una sinó fins a tres vegades.

És aquí quan la mare se'l mira i d'una revolada li clava un bolet als morros. Mentre crida i crida el nen plora i plora.

Amb tot això, la mare es gira per treure la sorra del carro i és quan el nen opta per imitar sa mare i li clava un bon cop de puny en tot el cul.

De nou tornen els crits de la senyora recriminant al seu fill que no es pega ni s'embruten les coses....

Qui s'ha portat malament?

De fet, crec que ens agradi o no l'únic que ha fet el petitó ha estat fer el mateix que la seva mare...