Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Desitjava tant tenir aquest fill i ara que el tinc em sento completament desgraciada

Tenir un fill és una experiència màgica.

Com a mare sents un ventall d'emocions indescriptibles. Tot i així, en algunes ocasions no tot és de color de rosa.

La depressió post part (DPP)afecta una de cada deu mares després del naixement del nadó, entre el primer i el sisè mes.

De vegades, aquesta depressió pot tenir una fàcil explicació, bé perquè el fill no ha estat desitjat o perquè no ha nascut amb alguna problemàtica o malaltia que costa acceptar per part dels pares.No obstant això, en la majoria de les ocasions la depressió sembla no tenir sentit: " Desitjava tant tenir aquest fill i ara queel tinc em sento completament desgraciada", "Què m'està passant?", "El part va ser magnífic, molt millor del que esperava, i tothom es va portar meravellosament amb mi, especialment el meu marit. Jo hauria de donar salts d'alegria", "Tenia por que el bebè tingués algun defecte en néixer, però és perfecte", " Llavors, Perquè no ho estic gaudint?, Potser no valc per ser mare".

depre1.jpg Zoom

depre1.jpg

No hem de confondre una depressió post part amb l'estat d'abatiment que moltes mares experimenten els primers dies després del part. És el conegut "maternity blues" o depressió del tercer dia que dura d'unes hores a un parell de dies i que aviat desapareix. Per descomptat, moltes dones se senten cansades i una mica desorganitzades quan tornen a casa de l'hospital, però generalment controlen perfectament la situació i aquesta sensaciópassa més o menys en una setmana.

Quan hi ha una DPP no hi ha una millora tant ràpida. Se senten tristes, irritables, desmotivades, incapaces de vincular-se o apropar-se al nadó, ploroses, apàtiques, pateixen insomni, falta de gana... Per a les mares amb una depressió postpart les coses empitjoren dia a dia.

Per què passa això?

Científics de la Universitat de Califòrnia asseguren que el factor desencadenant podria trobar-se en una hormona produïda per la placenta cap a la meitat de l'embaràs.

En realitzar una investigació amb dones embarassades van detectar que alts nivells de l'hormona alliberadora de corticotropina entre les setmanes 23 i 26 de gestació i sembla ser que això prediu clarament el desenvolupament de la depressió postpart.

Tot i això, hi ha una sèrie de factors que solen ser desencadenants:

-Que la mare hagi patit depressió abans de quedar-se embarassada

-Falta de recolzament de la parella

-Tenir una situació econòmica precària o entorn desorganitzat

-Ser orfe de mare

-Tenir un nadó prematur, amb alguna discapacitat o problemàtica greu.

Com es tracta?

És molt important entendre a la dona.Dir-li a la mare que tot el que li està passant és conseqüència que té una malaltia anomenada depressió postpart sol ser de gran ajuda, ja que almenys sabrà a què ha d'enfrontar-se. Cal tranquil·litzar-la i intentar convèncer-la que ella no és una mare capritxosa, extravagant o una mala mare, i que moltes altres persones han patit i pateixen la mateixa malaltia. Anar a un especialista com més aviat millor per tractar la depressió pot ser de gran ajuda. En alguns casos serà necessari prendre fàrmacs antidepressius.

Què passa amb el nadó?

A un recent nascut de les pitjors coses que poden passar-li és no tenir vincle amb la seva mare. La necessita per viure. Per això en casos de DPP és tant important el recolzament de la parella o els avis. Han d'agafar un paper més actiu en la cura del nadó i vincular-s'hi afectivament deixant participar a la mare de la seva criança però sense pressionar-la en accés per fer-ho.