Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Compartir o no compartir... aquesta és la qüestió

Quan els nens són petits una de les obsessions dels adults (ja siguin pares o no) sol ser que el petit sigui "generós" és a dir que comparteixi les seves joguines, menjar, etc... amb altres nens.

No es estrany veure al parc una escena com la següent:

"En Pol és al parc al sorral. La seva mare que és molt previsora li ha dut tot d'estris per jugar (rasclet, pala, cubell, pilotes...) i li ha posat al seu costat perquè ell mateix vagi triant que és el que és més interessant per passar l'estona. Finalment en Pol escull la pala amb la que va experimentant amb la terra, la sorra... Als pocs minuts arriba un nen "nou". Sense dir res, s'asseu al costat d'en Pol i veient l'atractiu de les seves joguines agafa el rasclet tot decidit i es posa també a jugar per la seva banda.

En Pol s'enfada. S'enfada molt. Deixa la seva pala i agafa amb força el rasclet estirant i estirant per treure-li de les mans al nou petit que l'acompanya.

La mare d'en Pol hi va. I curiosament enlloc de prendre part pel seu fill, li explica que ha de compartir i li ha de deixar a l'altre nen perquè jugui també, que ell té moltes altres joguines.... En Pol però no sembla gens convençut i segueix volent el rasclet. En tot aquesta estoneta arriba la mare de l'altre nen i també, curiosament, pren part a favor d'en Pol no pas del seu fill. Li treu el rasclet i el convenç per anar a jugar al gronxador"

Saber compartir és una qualitat valorada a ulls de la nostra societat. La diferencia està en el nivell d'exigència que es demana a adults i a nens.

Per un petit les seves joguines és el més apreciat. Molts cops es troben en que s'espera d'ells que de cop i volta deixin el seu "tresor" en mans de desconeguts, amb els que no tenen cap relació i que esperin pacientment a que els hi tornin.

Com a adults som capaços de veure en perspectiva, de saber que significa compartir, i el més important som nosaltres qui decidim QUÈ, QUAN i amb QUI vull compartir les meves coses.

Potser al meu germà si li deixaria el cotxe però no pas a un desconegut que me'l demana pel carrer, però si que li donaria un xiclet

No forcem la generositat, no els obliguem a cedir les seves "cosetes" a els altres si ells no ho fan de gust. Com a adults hauríem de ser uns mediadors de situacions, no uns impositors.

En la situació del parc, una de les opcions que podria haver escollit la mare d'en Pol era per exemple era preguntar-li al seu fill "que et molesta que t'agafi el rasclet? Prefereixes no deixar-li? Vols oferir-li una altra joguina?" però si en Pol segueix mantenint la seva fermesa potser el que podríem és simplement RESPECTAR-LA i explicar a l'altre nen el que succeeix "en Pol avui no té ganes de deixar-te les seves joguines. Potser un altre dia que us trobeu si les podeu compartir".

També podeu trovar-nos a www.sompares.com , Facebook i Twitter.