Fa temps que tenia ganes d'escriure una entrada sobre l'amor i els nens. Tinc la sort de compartir gran part del meu temps amb menuts de totes les edats, des de nadons fins adolescents, i m'adono que les relacions amoroses són part també del seu aprenentatge i creixement. Sovint els adults ens escandalitzem i preocupem, a vegades amb massa premeditació, de quanserà el dia que vagin explicant (o tu t'assabentis per altres fonts) que tenen parella. Reflexionem i preparem com serà parlar de sexe, d'anticonceptius, d'afecte, d'amor... perquè, gairebé sempre, pensem que aquest moment vindrà amb l'adolescència, però que succeeix quan et diuen que tenen nòvio o xicota amb 3 anys, 8 anys, 11 anys...? Lògicament el concepte de parella d'un vailet va canviant molt. Les expectatives i els motius que el fan tenir "nòvio" són completament diferent però tot i això no els hem de menysprear. Per un menut de P3 pot ser ben important la seva "relació" i el seu sentiment, tot i que amb la nostra percepció d'adult intuïm que no serà "per tota la vida". Penso que hem de plantejar-nos el perquè succeeix això, preguntar i indagar sense pressió, per conèixer què hi ha al seu caparró. Els nens en aquesta edat reprodueixen moltes conductes de pares i altres adults, i de la mateixa manera que podenvoler aprendre a fer un pastís com nosaltres, també tenen inquietud per saber què és tenir xicot. A mesura que creixen però, el fet de tenir parella, sobretot dins del grup classe, pot representar cert reconeixement dels altres, un estatus privilegiat per sentir-se més madurs en comparació a la resta de companys. Intervenen els primers pensaments relacionats amb un component més afectiu, amb petons, abraçades, carícies... Els pares passem temps pensant com educarem en la sexualitat als nostres fills i potser tenim clar que ho volem fer de manera oberta, sense tabús però molts cops ens oblidem també d'incloure la part afectiva. D'explicar als nostres fills que es valora en una parella, la importància de tenir respecte per l'altra persona, que triïn algú que els faci feliços, que els respecti, que no els pegui, ni els insulti, que tinguin dret a posar límits quan creguin que ho han de fer, i a deixar la relació també, a no sentir que la parella és cap propietat de l'altre, a entendre que és la gelosia... I totes aquestes coses, com moltes altres, hem d'educar-les com abans millor. Tinguem respecte per les decisions que prenguin, tinguin l'edat que tinguin, escoltem abans de parlar i jutjar perquè només així aconseguirem que confiïn en nosaltres. També podeu trobar-nos a www.sompares.com, Facebook i Twitter
2 min
