ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)
Jordi Sedó

Fer passar bou per bèstia grossa

Article publicat aEl 9 Nouel dia 10 d'abril de 2015

A finals del mes de març, Artur Mas, en ocasió de la presentació de la llista de CiU a la localitat d’Olot, va venir a dir que, en aquestes eleccions municipals, no està en joc tan sols el futur de cada poble, sinó que és el país sencer qui se la juga. Imagino que el President, amb les seves paraules, va voler subratllar la importància de disposar de molts municipis amb alcaldes favorables a la independència un cop s’hagin celebrat els comicis del 27 de setembre. Completament d’acord, perquè seria una circumstància clarament afavoridora de l’èxit del procés.

De tota manera, voldria alertar sobre una idea que ja he sentit en més d’una ocasió en veus favorables a l’emancipació de Catalunya: determinats polítics, periodistes, tertulians i opinadors insisteixen a presentar les properes eleccions municipals com si fossin una mena de primàries de les que hem de celebrar pel setembre.

De la mateixa manera, algunes candidatures de forces afins als procés tendeixen a tensar la corda i a sotmetre a pressió els seus electors potencials per tal d’evitar que aquests es decantin cap a altres opcions i siguin fidels a les seves sigles. I una manera de fer-ho és presentar les municipals com l’avantsala de les autonòmiques.

Per bé que, amb tota seguretat, aquesta pressió servirà per a empènyer més d’un indecís, em temo que serà inevitable que, en els comicis del 24 de maig, bona part de l’electorat faci la seva opció en clau estrictament municipal i no plebiscitària, sobretot a les localitats més petites, on la personalitat i el carisma de cada candidat tenen més pes en cada decisió individual que no pas la ideologia base de les sigles amb les quals es presenta.

Ja sabem que, en totes les eleccions, el que més preocupa són els resultats dels comicis que s’han de celebrar de manera imminent i que, dels següents, ja hi haurà temps d’ocupar-se’n quan toqui. Però, si les forces favorables a la independència de Catalunya se la juguen avui i coquetegen amb una idea pròxima a fer passar les municipals per primàries, poden tenir problemes després per a justificar les desercions que es puguin haver produït en municipis on hagi sortit un candidat d’aquests que hagi estat votat més per la seva personalitat que no pas per la sigla de la seva llista i que no sigui de la mateixa corda.

Em sembla molt més prudent presentar les coses tal com són: augurar un augment de sufragis independentistes respecte de les de 2011, perquè és raonable de suposar que hi haurà una part de l’electorat que votarà en clau plebiscitària, però reconèixer, alhora, que serà inevitable que n’hi hagi també una part, dins del sector favorable al procés, que ho faci en clau estrictament municipal i que, per tant, probablement, el 27 de setembre es recolliran més vots emesos en clau plebiscitària que no pas el 24 de maig.

Volem, realment, de cara al 27-S, donar una imatge incompleta de la força potencial de l’independentisme a casa nostra? Ens conformem a dir que les municipals són una mena de primàries quan sabem del cert que una part dels electors que votaran una llista independentista pel setembre no s’estaran de fer-ho per una de no independentista el 24-M, empesos per la força i el carisma del seu líder local?

Deixem de jugar amb foc. No confonguem l’electorat ni donem innecessàriament munició a l’adversari. Que cada candidatura que propugna l’emancipació de Catalunya demani el vot per a les municipals perquè això és legítim i indubtablement favorable al procés, però no haurien d’empènyer l’electorat a pensar que el resultat del mes de maig prefigura el del setembre. Mantenir aquesta afirmació és perillós perquè la fuga de vots potencialment seus cap a alcaldes carismàtics favorables a altres opcions pot desencantar una part del seu electorat, que podria interpretar els resultats de les municipals com una pèrdua de vigor del procés i, influenciat per aquesta creença, decantar-se per una opció no independentista el mes de setembre.

Val més, doncs, explicar que com més ajuntaments afins hi hagi, efectivament, més fàcil serà tot després, que com més ajuntaments afins hi hagi, més es farà bullir l’olla i que, com més ajuntaments afins hi hagi, més cohesionat estarà el procés. Però deixem d’establir aquests paral·lelismes excessivament estrets entre uns comicis i els altres perquè són coses diferents i podem sortir-ne escaldats.