ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)
Jordi Sedó

Podem, convocar un referèndum...?

Aquest article va ser publicat al diariEl 9 Nouel dia 29 de gener de 2016

Poc li ha durat, a Podemos, la fermesa en la defensa de la plurinacionalitat...! Un cop han vist que, a Catalunya, no hi hauria eleccions i que no necessitaven el nostre electorat, no els ha costat gaire d’esborrar la línia vermella del referèndum per tal de facilitar un hipotètic pacte amb el PSOE; i tampoc no han lluitat gaire per a mantenir els quatre grups parlamentaris, que haurien donat un caire de diversitat a la formació... Tot s’ha esvanit igual que una bombolla de sabó quan han deixat de necessitar els vots dels catalans. Això sol ja basta per a demostrar, un cop més, que els espanyols mai no acceptaran una Espanya plurinacional. Per bé que el convenciment de Podemos sobre el nostre dret a l’autodeterminació sembla sincer, és per a ells, un objectiu menor i, per tant, s’hi pot renunciar sense gaires miraments.

D’altra banda, l’invent aquest d’un ministeri per al foment de la plurinacionalitat tampoc no és garantia de res. Simplement perquè el nom no fa la cosa. Un ministeri amb aquest nom es podria dedicar perfectament a igualar drets autonòmics a la baixa per mirar d’evitar el que podrien anomenar greuges comparatius entre autonomies. O entre nacionalitats... Digueu-ne com vulgueu. Una altra harmonització. Recordeu? I, a més, jo tampoc no hi patiria gaire perquè aquesta proposta no passa de ser un brindis al sol i esdevindria fum un cop l’oposició l’hagués feta passar pel Tribunal Constitucional

No dubto que, a Podemos, hi hagi qui pensa sincerament que cal donar als catalans l’oportunitat de votar, però d’això a pensar que es quedarien quiets veient com Catalunya s’independitza, n’hi ha un bon tros. A Espanya, pot ser que, en determinats moments, segons la conjuntura política, ens ofereixin engrunes, però no dubteu que ens les prendran a la que puguin. Ens cal recordar-ho ara i sempre, això. I ens cal recordar-ho, sobretot, el proper cop que ens trobem davant una urna i a punt d’escollir papereta.

Perquè, què passaria en cas que Podemos pogués mantenir la seva promesa? Doncs, a parer meu, unes quantes coses, però difícilment que celebréssim un referèndum acordat amb l’estat tal com Catalunya el necessita. En primer lloc, perquè és molt probable que Podemos no tingués la força parlamentària suficient per a arribar a ser decisiva en aquest sentit. I així, sí que se’n poden prometre, de coses: amb la seguretat que no et serà possible complir-les i, a més, podent dir que no compleixes no pas perquè no vols, sinó perquè no et deixen.

I, en l’hipotètic cas que Iglesias aconseguís reunir prou poder per a permetre el referèndum, fixeu-vos que mai no ha dit que hagués de ser vinculant. I la diferència entre ser-ho i no ser-ho és substancial. D’altra banda, sempre ens han dit que ens oferien un referèndum a Catalunya, però no han parlat mai de la pregunta que es faria. Jo he sentit els representants de Podemos prometre “un referèndum per a Catalunya”, però clarament “un referèndum sobre la independència de Catalunya”-així, amb totes les lletres-,jo no els ho he sentit a dir gaire clar.

D’altra banda, en aquest cas hipotètic -més que hipotètic, no sé si dir-ne ultragalàctic-, és previsible que Podemos propugnés el vot negatiu, cosa lícita, però que fa sospitar que si, un dia, el partit es veiés presoner de les seves paraules, abans de convocar el referèndum, probablement propiciaria unes quantes concessions d’aquelles que són capaces de maquillar una situació com la nostra per tal de dur cap al no el sector més volàtil del vot independentista i, per poques paperetes que fossin, com que la cosa va justeta, podrien ser suficients per a desactivar la possibilitat de majoria absoluta del sí i, un cop materialitzat el fracàs del sí, a curt termini, les concessions serien subtilment recuperades per Madrid i ens quedaríem novament tal com estàvem, però sense cap possibilitat de tornar a intentar-ho durant una bona pila d’anys.

Per ser honestos, però, cal reconèixer que la celebració d’un referèndum, no deixaria les coses ben bé igual, ja que si fos convocat amb tots els ets i uts, fins i tot perdent-lo, s’hauria reconegut Catalunya com a subjecte polític sobirà. I no és poc, perquè aquest reconeixement perduraria. Però precisament per això, creure que pot passar és ben bé cosa de somiatruites, oi...? Ja ho va dir Carles Puigdemont quan, a propòsit de la seva investidura, el líder de CSQP, Lluís Rabell es va referir als favorables al procés precisament amb aquest qualificatiu i el President, amb fina ironia, li va donar a entendre que si intentar dur a terme el procés és de somiatruites, pensar en un referèndum pactat amb Espanya encara ho és més.

Desenganyem-nos. Només tenim una possibilitat. La força de la nostra gent demanant la independència del nostre país amb una intensitat tal que esdevingui un clam que Europa no pugui desoir. Si ens deixem entabanar per cants de sirenes i confiem que Espanya canviarà algun dia, estem llestos...