Votar

El ciutadà sobiranista -i no només el sobiranista- està desencisat i té raons més que fonamentades per a estar-hi. Però em fan molta por els comentaris reiterats que sento en boca de persones indignades per la situació en el sentit que no pensen votar el dia 20 ni tampoc el mes de març en l'hipotètic cas que la CUP tirés endavant la irresponsabilitat de no facilitat la investidura. Jo també m'he sentit temptat d'engegar-ho tot a dida i dimitir com a ciutadà, però és que no hi ha alternativa. L'alternativa a ser ciutadà i a acceptar el teus drets com a tal és deixar de ser-ho i renunciar-hi. I jo no hi vull renunciar, encara que me'ls vulguin conculcar a cada pas que faig. I, precisament per això, insistiré a exercir aquests drets. I un dels més importants és el de votar. Sobretot perquè sé que si jo no voto, la meva opció s'afeblirà en benefici de la contrària, que s'enfortirà. Si jo no voto, facilito que el vot dels meus contraris valgui més que no valdria si jo votés. I algú adduirà, potser, que és que ell no té cap opció que senti com a pròpia perquè no n'hi ha cap que li agradi. La resposta és òbvia: si a vostè no li agrada cap opció, creï'n una. A veure si n'és capaç. I si no ho és, haurà de limitar-se a escollir d'entre aquelles que altres han creat. Però inhibir-se'n no és, a parer meu, una opció. És la no-opció, és el tantsemenfotisme, és la comoditat de no voler-se empastifar, és la irresponsablitat més gran perquè és deixar el poder en mans dels altres, un poder que legítimament li correspon, un poder que vostè pot exercir avui, si vol, gràcies a molts que s'hi van deixar la vida perquè vostè pogués fer-ho. Per això, la meva opció serà sempre votar. I votar independència. Perquè per poc que m'agradi el partit independentista que votaré, encara m'agraden menys els que manifesten la seva voluntat d'impedir al poble català que, si ho desitja majoritàriament, s'emancipi d'Espanya. L'Estat té tots els mitjans a l'abast per a impedir-nos exercir els nostres drets col·lectius: tenen policia, lleis a favor, jutjats, el Tribunal Constitucional i una majoria clara a l'Estat que aprova la unitat sense fissures. Nosaltres només tenim el vot. Si renunciem a això, ja podem donar per mortes i enterrades les legítimes aspiracions d'emancipació d'una part molt significativa i probablement majoritària del poble català.