ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)
Jordi Sedó

Més de set milions de catalans no es van manifestar el 12 d'octubre

Aquest article va ser publicat a El 9 Nouel dia 17 d'octubre de 2014

Sens dubte, el títol és un estirabot. És evident que, en una manifestació, no compta la gent que no hi va, sinó ben al contrari, la que sí que hi va. Però, fins i tot així, hem de concloure que les persones que, amb tot el dret del món, es van aplegar a la plaça de Catalunya de Barcelona el proppassat dia 12 en defensa de la unitat d’Espanya -segons la Guàrdia Urbana, 38.000- són ben lluny d’assolir la participació de les que vam acudir a formar part de la V de l’Onze de Setembre. Això no va impedir, però, que l’endemà de la Diada, des de les files unionistes, s’intentés posar de relleu la no-assistència de molts catalans, que van rebre el demagògic nom de “majoria silenciosa”. Doncs bé, si anem així, resulta que els partidaris de la consulta, el dia 12 d’octubre, vam aconseguir aplegar una majoria silenciosa encara més nombrosa. Curiosament, però, aplicant la lògica matemàtica més elemental, hem d’acceptar que una bona part d’aquestes persones deuen formar part de les dues majories silencioses alhora, tot i que són de signe contrari. Ben bé un disbarat!

És precisament per això que els catalans necessitem celebrar la consulta del 9N. És simplement que ens cal saber quants en som en una banda i quants a l’altra. Però necessitem fer-ho amb una consulta de veritat i no pas amb una consulta de la senyoreta Pepis com la que sembla que es farà al final. Sóc del parer que una consulta convocada amb tots els ets i uts hi cap perfectament dins la Constitució, però si hi ha cap ombra de dubte sobre la legalitat que sigui el Govern català qui prengui la iniciativa, hauria de ser el Govern de Madrid qui cridés els catalans a les urnes. Perquè, és que no ha de fer res l’Estat davant de demostracions tan multitudinàries com les dels darrers onzes de setembre? Ha de quedar-se impassible i amb els braços plegats amb el seu petri no? No ha de mostrar una certa preocupació davant del clam d’una bona part dels que considera espanyols?

Sabem que la consecució d’un Estat propi no serà la fi de tots els problemes, sabem que no s’acabarà la crisi ni la corrupció, sabem que l’estat del benestar no quedarà automàticament garantit, sabem que la llengua catalana continuarà en perill i sabem que no tindrem una vareta màgica que ens permeti conjurar els mals que ens assetgen. I sabem que potser sorgiran problemes que avui no tenim, però sabem també que, amb un Estat propi tindrem una oportunitat de resoldre’ns-els nosaltres mateixos, col·locant el seu centre de gravetat en la societat catalana, sense haver de diluir-lo en el d’una societat espanyola, que participa d’una realitat molt diferent de la nostra en molts aspectes: composició, cultura, llengua, dinàmiques socials, etc. En un Estat propi, decidirem nosaltres mateixos. I ho farem tots els que vivim en aquest país. Tots. Parlin la llengua que parlin i tinguin la tendència política que tinguin. Com ha de ser. Però no ens caldrà anar a demanar permís a Madrid. Ni tornar amb la cua entre les cames quan la resposta sigui no, emparada en una majoria espanyola que no veu els nostres problemes com una prioritat, sinó més aviat com una nosa. I, sobretot, quan tinguem un Estat propi, serà quan podrem començar a tenir una bona relació amb Espanya.

Per això hauríem de fer el possible per a poder votar el dia 9. Però amb les màximes garanties democràtiques. Si no es pot fer així, potser val més fer una nova demostració multitudinària de protesta el 9N que no pas una consulta de joguina. I unitat. Sobretot, unitat. I aquesta consigna no ha de servir tan sols per als polítics. Unitat vol dir que hem d’anar tots a la una. Els ciutadans, també. I si cal tornar a sortir al carrer, es torna a sortir al carrer. I si passés per fer la pantomima descafeïnada amb què sembla que ens vol obsequiar el Govern, també caldria anar a votar massivament. Amb el nas tapat, si convé, però tots. No fos cas que a sobre del pas enrere que significaria fer la consulta amb una sabata i una espardenya, hi hagués una participació que permetés treure pit als que han impedit que la puguem fer amb totes les de la llei. No senyor. Tots a votar. I que no en falti ni un perquè tothom és necessari.

Sempre hem sabut que això no serà fàcil, però si ho deixem caure ara, qui sap quan podrem tornar a intentar-ho!