Ahir va tenir lloc, a les illes Balears, la manifestació més multitudinària de la història d’aquest territori. Al voltant del 10% de la població va sortir al carrer en defensa de la llengua catalana a l’escola i per demanar que el govern Bauzá retiri el Decret de Trilingüisme, que sota l’aparença d’una voluntat de fer l’anglès més accessible als escolars balears, amaga la veritable intenció d’arraconar el català i donar per acabada la immersió lingüística. Lluny de ser una situació particular de les illes Balears, els ciutadans de tots els Països Catalans hem de sentir-nos-hi greument afectats perquè és la nostra llengua la que està en greu perill de rebre un gravíssim atac que pot ser extremament lesiu per a la seva pervivència en terres illenques i, naturalment, per als drets lingüístics de tots els ciutadans que, com ells, tenim el català com a llengua habitual. Perquè quan la llengua catalana rep un atac, encara que sigui lluny de Catalunya, és la comunitat lingüística sencera la que se’n ressent. Sovint els catalans del Principat hem pecat d’una mal entesa catalanitat i hem fet com si els altres territoris de parla catalana no fossin cosa nostra. I, naturalment, que sí que ho són. No és el mateix pertànyer a una comunitat lingüística que viu en una societat de 7 milions de persones que si aquesta societat s’eixampla fins als 11 milions. I la importància no és només demogràfica per allò que representa de presència al món o per la força que pot tenir, per exemple, en el mercat editorial o a internet, que també, sinó per allò que representa de riquesa dialectal, per una qüestió simplement ecolingüística de preservació de totes les varietats i, sobretot, perquè la llengua fa de pal de paller i ens ofereix la possibilitat d’establir ponts d’entesa i complicitats entre totes les que, encara avui, oficialment, som tan sols comunitats autònomes dins d’un estat en mans d’un govern que no dubta a utilitzar tots els mitjans al seu abast per a fer bandera de la imposició del castellà i que s’ha proposat minimitzar tant com pugui la nostra llengua. No oblidem que l’anomenada llei Wert, que afecta tots els ciutadans de l’estat, de moment, tira endavant; i com més siguem a defensar el mateix, més possibilitats tindrem de sortir-nos-en. I avui tenim una societat germana, la balear, indignada i al carrer en defensa dels drets lingüístics dels seus escolars i, per tant, del futur de la llengua catalana en aquelles terres. I, en el moment de redactar aquestes ratlles, tenim també un sector, el docent, en vaga indefinida i liderant la protesta exposant-se a les represàlies que pugui prendre el govern Bauzá com ja va fer amb tres directors d’institut i, sobretot, resignada a veure minvat el seu sou a final de mes per haver defensat uns interessos que no són tan sols de la comunitat educativa, sinó de tot el país. En aquest sentit, doncs, ens cal reaccionar i fer un acte de solidaritat amb els professionals que, desinteressadament i en èpoques certament magres, no dubten a posar el seu sou al servei d’un interès comú. Per això, l'Assemblea de Docents de les Illes ha posat, a l’abast de qui vulgui contribuir-hi amb una aportació econòmica, el compte2056-0009-74-4102003418 deCaixa Colonya,a nom de l'Obra Cultural Balear per tal de mitigar l’esforç econòmic que fan els docents illencs. Aquesta és l’oportunitat que tenim de dur a terme una acció veritablement solidària i, alhora, simplement egoista perquè –no ho oblidem– es tracta de la nostra llengua. La de tots.
3 min
