Aquest article va ser publicat el dia 20 de juny de 2016 al diariEl 9 Nou Aquests darrers dies se n’ha parlat molt, del terrabastall polític que s’ha produït al Parlament català arran de la no-aprovació de la Llei de pressupostos, però hi ha un detall sobre el qual em fa l’efecte que no s’ha posat prou l’accent. Es tracta de l’oportuna matisació que va fer el diputat de la CUP Joan Garriga en el seu torn de rèplica a la intervenció del President Puigdemont. Va dir que els membres del seu grup se sentien responsables del que havia passat, però immediatament va rectificar i va dir que se’n sentien coresponsables. I, efectivament, tothom sap que els deu diputats de la CUP, tots sols, no haurien pogut pas provocar el terratrèmol que s’ha produït. És evident que ha calgut que totes les forces polítiques altres que Junts pel Sí votessin el mateix que la CUP perquè la seva esmena a la totalitat hagi pogut prosperar. I això, no ho hem d’oblidar. És cert que els diputats de la CUP haurien pogut neutralitzar la força de l’oposició contrària a l’independentisme, cosa que no van voler fer, però no és menys cert que ells sols no se n’haurien sortit si no haguessin estat acompanyats de totes aquestes forces. És important puntualitzar-ho perquè ara, per als partidaris de l’emancipació de Catalunya, sembla que la CUP sigui l’esca del pecat, però no podem obviar –i no ho hem de fer– que forces com ara el PP, el PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot tampoc no han dubtat a vetar una Llei de pressupostos que semblava més social i més inclinada a afavorir el procés que no pas la que ara caldrà prorrogar. I, del PP i de C’s, ja sabem què en podem esperar, però el PSC i CSQP han quedat ben retratats amb la seva decisió, que, per cert, crec que ha estat presa amb independència de si els pressupostos els agradaven més o menys, sinó que més aviat s’ha fet servir com a arma per a intentar fer caure el Govern per l’única raó que és independentista. Estic convençut que si aquest executiu no s’hagués declarat favorable a la independència, la Llei de pressupostos –aquesta mateixa– ja estaria aprovada, segurament, sense el suport de la CUP. En qualsevol cas, naturalment, cal no menystenir la immensa responsabilitat de la CUP, que potser cou més perquè se sent com a traïció, sobretot perquè és un partit independentista, però també perquè havia subscrit un acord amb JxS que els seus diputats no han respectat. L’actitud de la CUP és d’una irresponsabilitat extrema, no pas en aquest afer únicament, sinó en general. Es tracta d’un partit independentista –perquè, indubtablement, ho és–, que vota una opció que pot fer caure el primer govern obertament independentista que hi ha hagut després de la reinstauració de la monarquia...! Com s’entén...? Perquè, si calgués convocar noves eleccions no és gens clar que es tornés a produir una majoria independentista. És a dir que poden haver dinamitat una situació immillorable per a tirar endavant el procés...! I és que ara, a més, han propiciat que calgui prorrogar els pressupostos de Mas! Des de qualsevol postura mínimament intel·ligent, és simplement increïble. Els partidaris de la CUP fan gala d’una admirable integritat de plantejaments, però la porten tant fins a les últimes conseqüències que els fan anar, fins i tot, contra els propis ideals. Van cap al tot o res, igual que un toro quan envesteix sense calcular-ne les conseqüències ni enfocar l’objectiu amb intel·ligència i topa tristament amb la capa del torero, que se’l mira burleta quan li passa pel costat, mentre ell, ingenu, amb dos parells de banderilles més al clatell, ni tan sols sap què li ha passat. La CUP hauria de saber mesurar la seva força i entendre que, sense aliats, no podrà construir res perquè només són deu i això els confereix molt poca força. Amb una mica de sentit pràctic, haurien d’entendre que, com a màxim, poden aspirar a empènyer una mica cap a les seves posicions i és legítim que ho intentin i probablement molt útil perquè és una opció en positiu. Constructiva. Ara, el que sí que poden fer amb els seus deu diputats és ajudar a destruir, que és el que han fet fins ara: primer, fent rodar el cap del President Mas i, darrerament, amb la seva esmena a la totalitat a la Llei de pressupostos. La seva manera d’actuar em recorda la d’aquests equips de futbol modestos, que quan s’enfronten amb el Barça, es dediquen a impedir que es jugui a futbol tirant pilotes fora i fent faltes a tort i a dret amb l’esperança que una distracció del rival els permeti col·locar una falca en el sistema. I qui dia passa any empeny... Cal veure quin rumb pren la crisi que han obert al partit les sis dimissions al si del seu secretariat, però caldrà que anem amb molt de compte a l’hora de votar, perquè de moment, guanyen per dos a zero en l’àmbit d’obstruir. I això sense haver aconseguit ni un sol pas endavant en el camí cap a les seves aspiracions ni en l’àmbit social ni en l’àmbit nacional i sí uns quants enrere. Ves si té pebrots, la cosa...!
4 min
