M'obres la porta?

Missatges

Zoom

Comunicar és una activitat imbricada directament en la tasca docent. L’acte comunicatiu es serveix de la paraula però no s’acaba amb ella. Ben al contrari, tot allò que l’acompanya té encara més força comunicativa. Segons els estudis, sembla queel que transmetem parlant representa un 7% de la informació total, el 38% de la informació que es transmet es fa a través de la qualitat de la veu i el 55% percent restant es transmet per la postura, els moviments, la forma de respirar, la coloració de la pell etc. A l’aula, com a la vida , qualsevol cosa que fem, té valor de missatge. Tota la nostra conducta és comunicació.

No sé si els educadors ens n’adonem de l’abast que té la nostra capacitat de comunicació . Tal com ens explica el psicòleg Raül Ortega Llavador, quan ens comuniquem , enviem dos missatges a la vegada: un fa referència al contingut de la comunicació i l’altre transmet informació al voltant de com l’emissor concep la seva relació amb el receptor. Emetem a l’hora l’aspecte del contingut i l’aspecte de relació en la nostra comunicació.

Cada vegada que ens comuniquem amb els altres, a més de dir-los el que estem dient, els estem donant informació de qui són ells des del nostre punt de vista. Aquesta qüestió no és menor en l’entorn educatiu: En la relació que establim amb els nostres alumnes, també els transmetem qui són ells per a nosaltres. Comreben la nostra informació? Què els estem dient d’ells, sense dir? Què els reforcem o què no els reforcem? I sobretot , som conscients de la contribució que estem fent a la construcció del seu autoconcepte?

Tot sovint , el llenguatge que utilitzem està dominat pel to de queixa. En molts casos hi ha raons sobrades per a fer-ho: voldríem que dins l’aula ens ho posessin més fàcil, que ens entreguessin la seva escolta atenta i el seu entusiasme per poder fer la classe preparada com ens agradaria, però això, no sòl ser. Ensmovem en el terreny de la insatisfacció. I això es comunica. Amb paraules o sense.

I si provéssim de comunicar d’una altra manera? Canviarien les expectatives dels nois i noies respecte al que esperem d’ells? I què els comuniquem quan organitzem els grups en funció del seu nivell acadèmic? En aquest context ni tan sols necessitem de les paraules però estem donant missatges molt nítids d’allò que s’espera de cada alumne. Hi ha alguna cosa més limitadora que les etiquetes que ens posen o ens posem? Quan a l’adolescència rebem aquests tipus de missatges, solem donar-los un valor absolut, els creiem cegament i complim la profecia que la mateixa etiqueta rebuda ens ha atorgat.

Si la comunicació s’orientés a transmetre el sentit de trajecte del procés formatiu potser rebríem un millor retorn a les aules dels nois i noies perquè copsarien que el seu èxit es troba al final del seu aprenentatge i no a l’inici. Una de les pors més expressades, pels nostres alumnes d’ESO, és la por a equivocar-se. Probablement es degui a les moltes vegades que han rebut de manera explícita o implícita, el missatge negatiu del fet d’equivocar-se.

I amb els pares? Ens entendríem millor si comuniquéssim amb la nostra mirada, la nostra gestualitat i la nostra veu que, malgrat que els seus fills han de millorar en algun aspecte, creiem en la seves capacitats per a sortir-se’n? I entre els docents, podríem establir millors sinèrgies si ens mostréssim congruents en els nostres missatges tot quadrant paraules, veu , cos i fets?

Tot el que conforma la comunitat educativa comunica contínuament. Un aspecte tan essencial hauria de ser molt més reconegut com a tal i li hauríem de posar una atenció especial . Probablement així milloraria el nostre autoconcepte com a col.lectiu i sobretot la comprensió dels qui ens acompanyen en el nostre dia a dia.

Goethedeia: “Tracta a un home tal com és, i seguirà essent el que és ; tracta’l com pot i ha de ser i es convertirà en el que pot i ha de ser.” Tot un repte comunicatiu - educatiu .

Comunicar from teresaterrades