BREUS RELATS D'ESTIU 3. Passatge a casa

No sempre és fàcil comprendre com fem de pares. Ens podem sorprendre a nosaltres mateixos o veure’ns sorpresos per amics o parents, actuant d’aquella manera que havíem jurat i perjurat que mai faríem. Però la vida té la sàvia virtut de posar-nos constantment a prova i més encara quan els fills entren en aquesta etapa, ara tan difusa -sabem quan comença però no sabem exactament quan acaba- que anomenem adolescència i post adolescència. La Mireia té dos fills de vint i divuit anys i ens els dos darrers, ha viscut amb intensitat els seus continus canvis d’humor impregnats d’eufòria i de rebuig alhora. Uns alts i baixos anímics que els han dut a sortir de casa per trobar altres cases amb companyies més plaents que la seva. La Mireia sap ara, que aquelles sortides han estat fugides a la pressió familiar rebuda de manera inconscient i subtil. Una pressió que els ha recordat constantment que en aquesta vida han de ser o fer alguna cosa de profit. Ella era de les que s’havia jurat que mai acceptaria que casa seva es convertís en l’hostal dels seus dos fills, s’havia jurat impedir que casa seva fos el receptacle de la roba bruta i un menjador sense horaris, que fos la terra de pas, una estació de trànsit. S’ho havia jurat de manera tan vehement que quan s’hi ha trobat s’ha sentit traïda pels seus fills però sobretot s’ha sentit traïda per ella mateixa per no haver-ho fet millor i haver contravingut un posicionament en el que confiava ser coherent. En aquest moment de disgregació de la seva vida familiar ha conegut el gust amarg de la solitud i en el més pregon dels seus silencis se n’ha adonat que ara és el moment del seu propi retrobament. Se n’ha adonat de la fragilitat de molts dels posicionaments que pregonem a tort i a dret abans d’haver-los d’exercir i de com, essent necessaris, han de ser-nos guia però no cotilla. Ha decidit que ara que la seva vida ha quedat més al descobert, es convertirà en una passatgera més de casa seva, amb entrada i sortida gratuïta i que amb aquest nou rol podrà gaudir, com ho fan els seus fills, de l’anhelat retorn a casa. No sempre és fàcil comprendre com fem de pares. Ens podem sorprendre a nosaltres mateixos...