Criatures 04/05/2012

Augmenta'm

4 min

Encara que de moment, l’única Realitat Augmentada que s’implantarà en el món educatiu serà l’augment d’alumnes per aula- tal com va ironitzar Josep Ma Silva en la I Jornada “Aumenta.me” – n’hi ha una altra de caràcter tecnològic , que pot tenir un llarg recorregut en el camp de l’aprenentatge. Sota el títol de “Realitat Augmentada i Educació” , el passat 28 d’abril més de dues-centes persones vam poder compartir el seu significat, i les enormes possibilitats que obre a tots els nivells formatius.

La trobada, organitzada per l’Associació Espiral i la Universitat Rovira i Virgili, ens va deixar una gratificant sensació d’haver après en molts sentits . Definir aquest concepte no és fàcil. Carme Matas al seu bloc “La maquineta” la descriu així: “La realitat augmentada (AR) combina el món real amb contingut virtual. És possible gràcies a dispositius tecnològics, bàsicament ulleres o webcams connectats a internet. Un software específic o una pàgina web capta contínuament imatges a través de la càmera buscant una marca amb una forma específica. Quan reconeix aquesta forma, hi superposa una animació en la pantalla del nostre ordinador.” Des d’aquest marc de referència que ens ofereix la definició, la Realitat Augmentada va prendre el protagonisme de la jornada . Experiències, aplicacions i debat van tenir el denominador comú d’interrogar-nos sobre com volem i com podem fer-la més present a les nostres aules. Amb una taula rodona titulada “Realitat Augmentada en les aules: utopia o realitat?” Mercè Gisbert, Jordi Adell i Miquel Duran van deixar per a la reflexió, qüestions que ens haurem de respondre amb relativa celeritat. Interrogants que ens interpel.len sobre quina ha de ser la formació del professorat en l’era de la “Realitat Augmentada”, o com fem que l’accés a internet i als smartphones sigui un dret a l’abast de tothom, o des de quin marc conceptual volem fer ús de la Realitat Augmentada. Al final de totes aquestes interpel.lacions n’hi ha una de nuclear, de la qual Jordi Adell es va fer ressò: En un moment que els nostres alumnes tenen més tecnologia a casa que a l’escola, hem sabut posar a l’aula les tecnologies emergents i donar-los un sentit pedagògic?. Tot apunta que l’ús de les noves tecnologies a l’aula , depèn més de les actituds i creences per part dels professors que dels seus coneixements tècnics. I si les actituds i creences són tan decisives a l’hora d’exercir qualsevol activitat professional o vital, les aplicacions que ja té la Realitat Augmentada dins de l’aula ens ho van corroborar: Les experiències que es van presentar a la jornada ens diuen del dinamisme de molts professionals de l’educació. Professionals tan condicionats per l’escassedat de mitjans o limitats en espai i temps com la resta , però moguts per la perseverant voluntat d’innovar malgrat els temps que corren. Sorprenents les experiències com les del “Projecte de QR , codificació dels carrers de Rubí i QR + AR del 50 aniversari de la riuada de Rubí”, o les presentacions dels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut St. Pere i Sant Pau de Tarragona amb “Invizimal House” o la de Víctor Valbuena , de 2n de Batxillerat de l’Institut Vilatzara de Vilassar de Mar amb “A-RA! Axonometria. Realitat Augmentada”. Les presentacions dels estudiants van procurar-nos a tots els assistents la constatació empírica dels efectes potenciadors que la Realitat Augmentada té sobre el procés d’aprenentatge , però simbòlicament van fer possible una altra constatació , segurament la més reveladora. A través de les seves presentacions es va produir una inversió del termes habituals que es donen en una relació d’aula : els ensenyats ensenyaven als ensenyants. Aquells alumnes “ens van dir” a través de les seves experiències, que el coneixement actual és sobretot transversal i obert, “ens van dir” que pot ser molt eficaç aprendre de manera cooperativa. Van mostrar-nos que el canvi de paradigma educatiu té el seu veritable significat en la nova relació que naixerà entre aprenents i ensenyants. La relació vertical entre professor i alumne, ara en crisi, va deixant pas de manera progressiva a la relació l’horitzontal fruit, en gran part, del lliure accés al coneixement que duu implícit el món de les noves tecnologies. En aquest sentit , el temps, i de nou, l’actitud dels qui ensenyem , marcaran l’evolució d’un fenomen transformador que en el seu estat embrionari ja s’entreveu imparable. La jornada va tenir molts altres moments únics i especials. La tria seria tan diversa com persones hi vam ser. Probablement però, coincidiríem que la dosi apresa de realitat augmentada , és paral.lela a la voluntat de seguir aprenent. Perquè en el fons estem parlant d’un posicionament envers l’educació que es val i creix a través de les eines millors de cada moment. Com diu Dolors Reig, Cervantes , per escriure el Quixot, es va valdre de la tecnologia més nova d’aleshores: el llibre escrit! “Aumenta.me” va fer que aquesta idea la visquéssim de manera col.lectiva i des de l’entusiasme. Gràcies a Juanmi Muñoz i a tota la gent d’Espiral i gràcies a la Universitat Rovira i Virgili per a haver-ho fet possible! http://www.aumenta.me/

stats