M'obres la porta?

#AAA

Els dies 15 i 16 de novembre s’ha dut a terme al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 1r Congrés de la Fundació Edu21 sota el títol “Aprenentatge, Aula i Acompanyament”. El Congrés s’ha estructurat al voltant de la reflexió i el debat d’aquestes tres “A” fonamentals de tot fet educatiu.

Han estat dos dies intensos que ens han renovat les idees i han refermat el nostre compromís vers l’educació . El contacte amb les experiències, amb les persones i els coneixements , ens inspiren i ens eleven, però sobretot reforcen la confiança amb la tasca docent. Assistir a aquestes trobades hauria d’estar promogut pels propis centres educatius, cosa que alguns ja fan, però en general es donen poc i són molt limitades en el temps. El retorn positiu que aquestes formacions del professorat tenen a les escoles i instituts , és , segur , molt rellevant i s’hauria de poder mesurar com un dels valors afegits d’aquests centres. Els docents ben connectats, oberts a les experiències d’altres col.legues, enxarxats virtualment o física, probablement visquin amb més benestar físic i emocional la seva professió perquè l’acompanyament protegeix de l’estrés que genera la pròpia feina i minimitza els efectes de la incertesa . Viure’ls des de la solitud els emfasitza.

He tingut l’oportunitat de participar al Congrés en el debat d’idees Aula: “Construint l’aula que necessitarem” amb el Blai Sotos, el Jordi Carmona , el Jordi Jubany, la Laura Domingo , el Marc Gijón, el Miquel Àngel Prats i l’Enric Roca, una oportunitat que vull agrair especialment a Edu21 i als companys de taula a qui he tingut el plaer de conèixer i en alguns casos de desvirtualitzar .

En els dies previs a la trobada , confesso que el cap em bullia d’idees tot imaginant l’aula que necessitem i necessitarem , i en fer-ho , vaig veure caure al meu voltant , molts dels murs que actualment engabien l’aula. Són murs , molts d’ells, gens físics i del tot aliens a l’aula . Elements estructurals , elements organitzatius, elements curriculars i d’altres , els quals ens remeten tots a la manera com concebem el fet educatiu. Vaig poder visualitzar la necessitat primera de definir quina escola es vol i quin és el sentit que es vol donar a l’aprenentatge . Sense aquesta prèvia, l’aula simplement no m’apareixia.

He necessitat posar en la presentació següent, tots aquells aspectes que se m’han mogut quan l’he imaginat. La comparteixo amb vosaltres i si en teniu ganes no deixeu de comentar-la , qui sap si així en fem una que sigui la suma de moltes mirades , de moltes mans , de molts talents. Tan de bo!

"Por estar acompañado yo era más libre". Rafa Calderón.

Construir l'aula del futur from Teresa Terrades