M'obres la porta?

0

Aprenem sense vincles?

Robert Waldinger, psiquiatra i metge de la universitat de Harvard ha dirigit, amb tres antecessors seus, un estudi sobre els factors que contribueixen a mantenir-nos sans i feliços al llarg de la nostra vida. L’estudi ha durat més de 75 anys i ha seguit a gairebé 800 persones. La conclusió de l’estudi no pot ser més contundent: les bones relacions marquen la diferència entre les persones que tenen bona qualitat de vida i les que no. Contràriament, la solitud i l’aïllament comporten un deteriorament més ràpid del nostre cervell i una salut més precària.   Aquest fet, que l’estudi deixa en...
0

I tu, en quin format comparteixes els somnis?

Els somnis neixen dins les ments inquietes i creatives, neixen dins les ments dels qui volen fer, de l’experiència de la vida, una millora permanent. Els somnis, quan neixen, orienten les nostres accions, ens sedueixen amb la idea que, pel camí, hi trobarem una mica més de felicitat. Dins les escoles i instituts hi viuen éssers que somien. Els seus somnis , de vegades, estan guardats en pdf dins la carpeta del “ja ho farem l’any que ve” i d’altres vegades es comparteixen, amb formats diversos, al núvol. L’espai on mai es perd res, l’espai comú on tot és possible i tot està per fer. Al...
0

Xefs i cuiners de la innovació educativa

Darrerament he tingut l’oportunitat de conèixer alguns dels projectes pedagògics innovadors que s’estan duent a terme a centres educatius del nostre territori. Hi vaig posicionada i convençuda abans de veure’ls. Entenc que estan obrint el camí del que hauria de ser una onada col.lectiva de renovació directament recolzada per les autoritats competents.   Admiro la capacitat i determinació dels professionals que ho estan fent possible i sobretot els qui estan o han estat a la cuina del canvi, pensant-lo i elaborant-lo fins que l’han servit a la taula de la seva comunitat educativa. Aquest...
0

Qui canta... l'espinguet en fa cinquanta!

Què tenen en comú Tirant Lo Blanc i Peter Pan? I el President Tarradellas i Sant Jordi? I Mallorca i Knokke-Heist de Bèlgica? Aquests personatges i llocs, han marcat la història d’una entitat que avui fa cinquanta anys. Parlem de l’Espinguet, una coral infantil que va néixer el 4 de desembre de 1965 a Vilafranca i que ha arribat amb bona salut fins els nostres dies. En aquest mig segle de vida, l’Espinguet ha tingut uns protagonistes que l’han fet créixer i li han donat identitat pròpia. Han estat els centenars de nens i nenes que han fet del cant una forma de descobrir i viure la música....
0

Eduapunts de cap d'any

Tanquem un 2015 intens, sorprenent, convuls. Un més d'entre tants. El tanquem amb més incerteses que mai sobre els nostres governs, sobre la salut del planeta, sobre la condició humana... I entre tanta incertesa busquem algunes certeses que ens facin de refugi. Fer balanç de l'any té una mica d'això, és voler constatar que en la nostra vida a més d'intangibles també hi ha els tangibles que han donat sentit al nostre dia a dia. En aquests eduapunts d'avui, recullo a través de tres mots compostos, allò que ha estat el nucli de les meves ocupacions i preocupacions tangibles d'aquest 2015 i...
0

Conquerir el futur des d'un Institut del Raval

Fotograma de "No t'aturis" Com deu ser fer segon de Batxillerat si tens la família a més de deu mil kilòmetres de casa i et costa entendre el català i el castellà? com deu ser per algú que treu bones i vol anar a la universitat però no té recursos per pagar-se la matrícula de l’any vinent? I per algú que no s’entén amb els pares i veu l’esperança a l’altra banda de l’oceà? Com deu ser fer segon de Batxillerat amb algunes d’aquestes circumstàncies i viure en un barri de Barcelona marcat per l’atur, els desnonaments i la falta d’expectatives? Aïda Torrent, directora del film i de la...
0

BREUS RELATS D'ESTIU 3. Passatge a casa

No sempre és fàcil comprendre com fem de pares. Ens podem sorprendre a nosaltres mateixos o veure’ns sorpresos per amics o parents, actuant d’aquella manera que havíem jurat i perjurat que mai faríem. Però la vida té la sàvia virtut de posar-nos constantment a prova i més encara quan els fills entren en aquesta etapa, ara tan difusa -sabem quan comença però no sabem exactament quan acaba- que anomenem adolescència i post adolescència.   La Mireia té dos fills de vint i divuit anys i ens els dos darrers, ha viscut amb intensitat els seus continus canvis d’humor impregnats d’eufòria i de...
0

BREUS RELATS D'ESTIU 2. Un dubte que no cal

El coneixia de l’escola, al Manel. Un home discret, intel.ligent, molt humil. Va estudiar enginyeria agrònoma i les ganes i un cop de sort el van dur a convertir-se en professor de secundària. Allà va descobrir que aquella era la seva autèntica vocació i s’hi ha dedicat amb passió. Però el Manel no és un profe estrella perquè malgrat viure bolcat preparant les classes i formant-se, dins l’aula es mou amb malaptesa, li costa expressar-se amb fluïdesa i a vegades això el dificulta relacionar-se amb determinats perfils d’alumnes. Fa un parell d’anys un seguit de circumstàncies personals el...
0

BREUS RELATS D'ESTIU. Després de perdre'l

En aquest parèntesi estival, llegir i escriure sobre allò que durant l’any no ens ha estat possible de fer, es converteix en una de les millors maneres de renovar-se internament, de fer pòsit nou per omplir el rebost intel.lectual i anímic amb el que farem front al nou curs. En aquest parèntesi estival m’agrada especialment endinsar-me per móns aliens i diversos que en res s’assemblen als que m’apropo durant l’hivern , més dedicats a tot l’àmbit professional. També m’agrada deixar córrer el teclat de l’ordinador cap a altres experiències viscudes o imaginades però allunyades de la...
0

Esgotament docent?

S’acaba un nou curs, com sempre intens, explosiu, esgotador i amb la vella sensació que moltes coses podrien haver estat diferents o haurien d’haver estat diferents. Aquest ha estat el curs en el que hem viscut per primera vegada la mort d’un company de professió dins l’aula , un fet esfereïdor del qual n’hem volgut parlar poc i reflexionar-lo menys. Com a comunitat afectada, no hem afrontat una mort dolorosa. Resignadament l’hem acceptat com un fet inevitable i la rutina ens ha portat a sobreviure amb millor o pitjor fortuna els nostres petits o grans patiments diaris i arribar més o...