Lletra lligada

Mireia Esparza

La visita a Món llibre i la joia descoberta

Dissabtevam passar el dia a Món Llibre. Tota la família duiemdies esperant que arribés, així que va resultar relativament fàcil que les gatxans s'aixequessin aviat (tot i anar a dormir a les quinientas després d'un correfoc en el que van participar com a diables), esmorzessin i es vestissin sense massa insistència paterna. Així va ser com vam arribar a temps, fins i tot pel primer conta-contes!

Aquest any l'organització s'havia estès en el terreny i ocupavatambé la plaça del MACBA, de manera que, si més no dissabte, no vam tenir en cap moment la sensació de mulitud que havíem tingut altres anys. Evidentment, no vam poder assistir a totes les activitats. Les que vam poder fer ens van deixar un regust agredolç. Per una banda vam gaudir molt dels Vivim del cuentu, tant quan van explicar el seu darrer conte desexplicat (que es mereixerà una entrada pròpia), com quan ens van introduir al món de l'Oriol Pelacanyes, personatge creat per l'Eva Santana que ja s'ha guanyat un parell de fans per quan els arribi l'edat de llegir-lo. Eren una aposta segura i no ens van defraudar gens! Són fantàstics i tenen la capacitat de fer gaudir tant a pares com a nens, sobretot perquè ells també s'ho passen molt bé, i això es nota. Et fan partícep de la seva diversió, còmplice del conte i, sense adonar-te'n, ja t'han atrapat!

Els tallers, en canvi, van ser força i rregulars, ens va agradar el de dibuixar dracs i dragones i no gaire el d'"on viuen els animals?" ni "la pirámide misteriorsa", que van ser les dues punxades. El que va crear controvèrsia va ser l'espectacle "un passeig amb el cap als núvols": nenes entusiasmades, pare agobiat i mare mig-mig: em va agradar molt la idea de poder compartir una activitat des de la individualitat, però el missatge paulocoelhista no em va entusiasmar.

I ara la joia. Evidentment ens vem passejar entre les llibreries i ens vem firar. I entre els adquisicions una petita meravella que em va entusiasmar i que ahir, quan vaig explicar-la a les gatxans abans d'anar a dormir, les va enamorar tant com a mi. L'Annabel viu en un poble gris i fred. Un dia troba una caixa amb llana i decideix fer-se un jersei. Com que encara li sobra llana, en fa un altre pel seu gos, i després un pel seu amic, i pel gos del seu amic... La llana de la caixa no s'acaba i amb ella l'Annabel va transformant el seu voltant. Es tracta de "Llana a dojo", un conte tendre i dolç, suau com la llana, d'aquelles històries que t'acaronen, que s'han d'explicar amb delicadesa. Les il·lustracions són senzilles però plenes d'història. Doneu-hi un cop d'ull i segur que no us defraudarà. El poder de transformar el món des dels petits gests.

imatge obtinguda de http://www.editorialjuventud.es Zoom

imatge obtinguda de http://www.editorialjuventud.es

imatge obtinguda de http://www.editorialjuventud.es

Dels mateixos autors, "En Jan i en Pep fan un forat", va ser un dels èxits de la darrera visita a la biblioteca que ven fer. Molt divertit!

Llibre:Llana a dojo

Autor: Mac Barnett(il·lustració deJon Klassen)

El publica:Editorial Joventut

Preu:uns 13€

Edats:a partir de 4-5anys.