Com fer que els nens llegeixin?

Ahir al programa Via Llibre del Canal 33 van fer un reportatgeen el que reflexionaven sobre això: com podem fer que els nens llegeixin? La pregunta pot semblar senzilla i per molts potser la resposta és evident, però per mi ni l'una és senzilla ni l'altra evident. Podem fer que els nens llegeixin? és a dir, tanta influència tenim?Al meu entendre si, podem influir-hi, podem aconseguir que els nens llegeixin, però que la solució no passa ni per forçar-los a llegir, ni per dir-los què han de llegir, ni per marcar unes pautes. Si que passa per posar-los al seu abast bons llibres, per donar-los opcions, per fer-los adonar que la lectura pot arribar a ser un plaer, per exemple veient-nos a nosaltres disfrutar d'un bon llibre, i per deixar-los descobrir per ells mateixos què els agrada i què no. Evidentment, de petits els hem d'acompanyar en aquest descobriment, però a mesura que es van fent grans deixar-los triar segons els seus gustos, capacitats, etc... Doncs bé, veureaquest programa eraben bé sentir els meus pensaments en boca d'altres persones. Persones a més veritablement enteses en la matèria: Mariona Trabal, mestra i responsable de la Biblioteca de l'Escola Orlandai, Amàlia Ramoneda, responsable de la Biblioteca Infantil i Juvenil Rosa Sensat, Oblit Baseiria, propietària de la llibreria Casa Anita i Jaume Copons i Anna Manso, (grans) escriptors de literatura infantil i juvenil. I els meus pensaments molt millor explicats del que jo pugui mai fer. Per això us penjo l'enllaç, que podeu trobar a la web de TV3 a la Carta i que em sembla de visió obligatòria per pares, mares, professors, bibliotecaris i tots aquells que participin en l'educació dels nens i nenes. Com fer que els nens llegeixin? A l'escola de les meves filles apliquen algunes de les idees que proposen al reportatge. A primer, el curs en el que ara estan, van un cop a la setmana a la biblioteca de l'escola i trien el conte que llegiran duran aquella setmana i del qual en faran un "informe", dient si els ha agradat o no i què és el que més els ha agradat. A mi ja m'agradava aquest tipus de lectura "crítica", però encara m'ha agradat més quan una d'elles, la setmana passada, em va ensenyar el conte amb un gran somriure tot dient "miraaaaa!!!! feia setmanes que volia agafar aquest conte i avui per fi he pogut!". Aquesta il·lusió per poder agafar aquell llibre va ser el senyal de que anem pel bon camí, segurament estem creant (o hem creat ja) una lectora. Només una reflexió: la literatura infantil i juvenil és tan bona com la literatura per adults. De fet, a mi en molts casos em sembla fins i tot millor. I molt més difícil d'escriure, o millor dit, d'escriure-la bé, fer-la interessant i atractiva tant per petitscom per grans. Ho dic perquè molts cops he tingut la sensació de que se la tracta com literatura de segona categoria, escriuen qualsevol cosai ja està bé, total, mentre tingui dibuixos. I no, idear una bona història ha de ser complicadíssim, però idear-ne una de bona per nens encara ho és més. Per això val la pena buscar, remenar, fullejar, llegir els contes abans d'agafar-los per aquests primers lectors que estan formant el seu criteri.Així tenim més possibilitats de que el cuquet els acabientrant i no només siguin lectors de més grans, també lectorsamb bon gust.