Lletra lligada

Mireia Esparza

Per què deixem de llegir-los (i explicar-los) contes?

Quan la canalla és petita els hi expliquem contes. Àlbums il·lustrats i petites històries amb força dibuixos que els agrada anar mirant. Els anem introduint en el món dels contes, busquem històries divertides, que puguin enganxar-los, que els hi vagin ficant el cuquet de la lectura dins. I estem contents quan veiem que agafen ells sols un conte i se'l miren i remiren o comencen a llegir, primer una paraula, més tard ja alguna frase.

Fins que arriba el moment en que aprenen a llegir. I els deixem sols, que vagin llegint. Busquem històries per primers lectors que segueixin mantenint aquesta afició. Però ja els no els hi llegim res. Ja en saben, no? han d'anar practicant, no? Si, és clar, si no van llegint sols no agafaran ritme, han de practicar. Jo ho vaig fer, les vaig anar deixant soles i si, llegeixen, ara una novel·la per primers lectors, ara recuperen algun àlbum il·lustrat. Però de tant en tant encara demanen "me l'expliques tu?". Així que quan els astres hi són favorables i no m'he arrossegat fins el sofà, els hi explico algun àlbum, alguna petita novel·leta, i ho agraeixen molt.

I aquest mes hem iniciat un nou camí. Els he proposat llegir-los una novel·la més llarga per capítols, cada dia un fins acabar-la. No llegeixen elles, només escolten... bé, i pregunten i comenten i opinen i no callen... La història triada no podria ser una altra: Matilda de Roald Dahl. I us asseguro que està essent un èxit! Si un dia no hem pogut llegir el capítol que tocava se l'apunten i l'endemà n'hem de fer dos (o tres, perquè si fos per elles no pararíem mai!). Tot i que elles van llegint soles altres contes, que jo segueixi llegint-los i compartint lectures amb elles els hi encanta. Aquesta sensació de compartir lectura, de comentar-la, de discrepar en la visió que tenim d'un o altre personatge... tenim un club de lectura familiar que espero no deixem.

Matilda Zoom

Matilda

Fa uns dies, després d'un capítol divertidíssim (quan la Matilda fa que el seu pare es tenyeixi de ros el cabell) i quan ja anava a tancar llums, va arribar la confirmació de l'èxit: la meva filla em va demanar si la deixava seguir llegint un capítol més ella sola, que volia saber què més passava, que jo ja el llegiria l'endemà, però ella no podia esperar... Ai, la temptació!