Lletra lligada

Mireia Esparza

Una estona de cel/Baixem el nivell?

Aquí la desapareguda tornant a la càrrega. El doble títol es deu a que em venia de gust parlar de dos temes diferents, però amb un punt de connexió, així que els he unit. Però com no m'acabava de decidir per títol, doncs mira, n'he posat dos.

L'estona de cel va ser la dela tarda que vaig passar al Club de Lectura "Llegim amb Al·lots", organitzat per la Paula Jarrín a la llibreria Al·lots. Un club de lectura pensat per pares i mares (de moment només mares...) en el que llegim literatura infantil i juvenil. Si, si, LIJ de la bona, de la que dóna conversa per estona, et fa riure, emocionar-te, pensar. I la primera sessió no podria haver anat millor! Vam parlar de "L'últim violí" i vam fer-ho amb la seva autora, l'Anna Manso, una madrina excepcional! L'Anna ens va explicar com es fa això de parir un llibre, quines són les eines que fa servir un escriptor i com va sorgir "L'últim violí".

Imatge obtinguda de http://www.arcadia-editorial.com Zoom

Imatge obtinguda de http://www.arcadia-editorial.com

Imatge obtinguda de http://www.arcadia-editorial.com

I és que aquesta no és una novel·la qualsevol. Sens dubte la Paula no hauria progut triar millor l'obra que donésel tret de sortida al club. "L'Últim violí" ens parla de l'Octavi, i de com li agradapassar les hores mirant com el seu pare, lutier de professió, va construint i unintles peces fins a crear un instrument. Un dia el pare ha d'abandonar el seu ofici, però abans ha de construir un últim violí, una peça molt especial, i l'Octavi l'ajuda en aquesta darrera feina. Una molt bona història d'aquelles quefan pensar i donen lloc a converses entre petits i grans. Les il·lustracions de'n Gabriel Salvadó, tendres i delicades, reflecteixen molt béla història i són tot un valor afegit. La passió per la feina ben feta, el consumisme, la família, com afrontar el canvi. Temes que de vegades poden resultar difícils de tractar amb la canalla, però que l'Anna Manso sap introduir de manera magistral, sense por i sense pressa, amb gotes d'humor i d'emoció ben repartides. I amb un llenguatge entenedor, però senseabaratir-lo, sense baixar el nivell. I aquí és on entra el segon títol del post.

Imatge cedida per Paula Jarrin Zoom

Imatge cedida per Paula Jarrin

Imatge cedida per Paula Jarrin

Un dels temes dels que vam parlar al club va ser que el llenguatge que fa servir l'Anna Manso no és un llenguatge "infantilitzat", fa servir paraules "normals", paraules que faríem servir qualsevol de nosaltres per explicar-nos com ha anat el dia. Potser alguna es pot escapar a la comprensió dels nens, però poden entendre-la pel context, preguntar-la o buscar-la al diccionari. Fa uns dies, el diar digital "Núvol", arran d'un comentari a twitter de l'Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, que havia causat cert rebombori, es preguntava si el català infantil estava de rebaixes, si el llenguatge que s'utilitza actualment als contesha perdut bona part de la riquesa de la llengua buscant arribar més fàcilment a la canalla, posant-ho fàcil. I la resposta és que si, segurament el català d'"El zoo d'en Pitus" no és el que trobem a bona part de les novel·les infantils actuals. Fins a quin punt no és més que una adaptació al català que es parla actualment o realment estem baixant el nivell? Personalment crec que anem malament. Que quan comecem amb les rebaixes no podem fer més que seguir i seguir i que aquest no és el camí. Quan de nena llegia segur que se m'escapaven paraules, que no ho entenia tot ni molt menys, però aquella riquesa em va permetre aprendre nou vocabulari, paraules que tampoc llavors fèiem servir a casa per parlar però que, potser per això, eren especials, donaven un nivell a la lectura.

La Tina Vallès, al seu article a Vilaweb ho explica molt millor que jo: "El públic infantil no és pas menys intel·ligent que l’adult, és només que no ha llegit tant, que no ha viscut tant". Si rebaixem el nivell del que llegeixen seguirà sense adquirir experiència, sense incorporar noves paraules al seu vocabulari, sense entendre què volen dir. I què passarà quan arribin a la novel·la adulta? si no l'entenen no hi entraran. I el pitjor, no s'hi esforçaran. Vosaltres enteneu tot allò que llegiu? no hi ha cops que alguna paraula us resulta extranya i l'heu de buscar o l'enteneu pel context? i això us fa enrera? Depèn. Si la novel·la és bona seguiu, i aqui hi ha la mà del bon escriptor: fer interessant el que escriu sense abaratir el llenguatge. I per què això no ha de ser vàlid per la literatura infantil?

Llibre:L'últim violí

Autora:Anna Manso, il·lustracions de Gabriel Salvadó

El publica: Arcàdia Editorial

Preu: 8,40€

Edats: a partir de 7 anys.