Lletra lligada

Mireia Esparza

I en Sempé va arribar a les nostres vides

Aquest Sant Jordi, a més dels llibres que vaig comentar als posts anteriors, vam acabar comprant dos llibres preciosos amb un nom en comú: Sempé. Jean-Jaques Sempé, escriptor i il·lustrador francès, dibuixant entre d'altres dels contes del Petit Nicolás, fauns dibuixos senzills, lleugers, propers, de traç molt simple, però alhora rics i expressius, d'aquells que et fan pensar que dibuixar és molt senzill (fins que t'hi poses és clar). I com dic ha estat un dels protagonistes (de moment el més cel·lebrat) de la diada d'aquest any.

BB8C_3D_web Zoom

BB8C_3D_web

Catherine_3D_CA_web Zoom

Catherine_3D_CA_web

Quan ens vam acostar a la parada les meves mans van anar directament a agafar-lo. De les meves van passar a les de la meva filla, que va començar a mirar-se'l mentre caminava pel carrer (la multitudque ens creuàvem estava taaaaan conteeeeenta de trobar una nena llegint i ensopegant amb ells...) i no el va deixar fins que el va acabar. L'endemà va passar-lo a la seva germana tot dient-li: és molt bonic! t'encantarà! Després de veure-la tot el dia amb el llibre amunt i avall, ala nit me'l va donar tot dient-me: és preciós! llegeix-lo ja! Davant d'una ordre així no em vaig poder negar i el vaig devorar aquella mateixa nit. Conclusió: a partir d'ara seran les gatxans, les meves filles, qui m'assessoraran literàriament. I és que sembla mentida com un llibre et pot engolir de la manera que aquest ho ha fet. En Marcel·lí és un nen que es posa vermell. Però no se n'hi posa perquè tingui vergonya o perquè s'enfadi molt, no, no. Es posa vermell sense motiu, cosa que el fa sentir extrany. Un dia coneix a l'Arnau, un nen que estornuda cada dos per tres, i això que no està malalt. Es fan amics inseparables fins que l'Arnau i els seus pares marxen a viure a un altre lloc. En Marcel·lí fa nous amics, cadascun d'ells amb alguna particularitat. Aquesta és la història de Marcel·lí, una història preciosa sobre l'amistat i sobre l'acceptació d'aquelles peculiaritats que ens fan especials, escrita i dibuixada per en Sempè i magníficament editada per Blackie Books, una editorial independent amb seu a Barcelona que mica en mica s'està fent amb un catàleg impressionant.

I també de Blackie Books és Catherine, il·lustrada també per en Sempé i escrita per en Patrick Modiano, premi Nobel de Literatura 2014. La Catherin viu a París amb el seu pare. La seva mare és ballarina (o si més no, ho intenta) i viu a Nova York. La Catherine vol ser ballarina com la mare, però per ballar a treure's les ulleres que duu, adonant-se que hi ha dos móns paral·lels: el món real que veu quan duu les ulleres, i un mon borrós i tendre, com en somnis, quan no les duu. Així pot triar veure el món afrontant la realitat o no. Més complexe que Marcel·lí, evidentment, Catherine suposa una via d'entrada pelsmenuts a la bona literatura. I aquí em posiciono i molt a favor del treball que s'està fent des de diverses editorials que treballen amb literatura infantil i juvenil de mirar d'oferir un treball de qualitat. Els nens i nenes saben apreciar una bona història, saben veure quan està ben explicada, i alhora que agraeixen llibres ben escrits, també aprecien que estiguin ben editats, que no abaixin el nivell només pel fet d'estar dirigits aun públic infantil. El llibre és una història, ens obre la imaginació, ens emociona, ens fa riure, per també són uns dibuixos, un tipus de lletra, uns detalls, una portada... vaja, un objecte. I si aquest objecte és de qualitat, sens dubte sabran apreciar-ho.

Llibre:Marcel·lí i Catherine

Autors: Sempé i Patrick Modiano, il·lustracions deSempé

Els publica: Blackie Books

Preu: 18-17€

Edats: a partir de 6-8 anys.