Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

La societat dóna suport a les mares i a les criatures?

Zoom

El calendari diu que hi ha un dia a l'any que és el dia de la mare. La sociòloga Cristina Brullet assegura que "la maternitat mereix un regal cada dia", però, en canvi, la realitat és que les mares ni tampoc els pares compten amb el suport col·lectiu social ni polític per a la criança. “Es parla molt d'escoles bressol, però no de la falta de temps i de la necessitat de conciliar de les famílies amb els fills, que és el tema essencial”, continua afirmant la sociòloga.

Les mares i les criatures “estan molt ben considerades dins del coixí familiar”, però més enllà, no.A la realitat, les mares fan i desfan diàriament un puzle amb mil i un encaixos perquè la feina, la llar i les criatures vagin alhora i contentes. Aquesta és l'opinió d'una sociòloga. Què en diu Ignacio Buqueras, president de la Comissió Nacional per Racionalitzar els Horaris?

Catalunya està molt lluny de tenir uns horaris laborals racionals, que permetin la conciliació però també la igualtat i la corresponsabilitat entre els homes, les dones i les criatures”, afirma Buqueras.

La paraula “conciliar és demagògica”, perquè no és una realiat. “Som un dels països d'Europa que més hores ens passem a la feina, i no perquè siguem més productius, perquè estem a la cua de la productivitat”. A Catalunya i a l'Estat espanyol, hi ha la tradició del “presencialisme” a la feina, que vol dir la competició de qui passa més hores a la feina, no perquè estigui produint, sinó perquè sembla que doni prestigi passar-hi moltes hores en comptes d'estar-hi amb la família.

La gran perjudicada de tot plegat és la dona i les criatures”. La dona perquè ha sortit de casa i ha entrat al món laboral i és la que més malabarismes fa. “Les criatures perquè passen moltes hores sols, sobretot a les grans ciutats, on es coneixen com els nens de la clau”. Els de la clau són els que arriben a casa sols, hi entren gràcies a la seva clau, i hi passen la tarda sols fins que hi arriben els pares al vespre. “Per això som el número u en fracàs escolar”, diu Ignacio Buqueras.