A la recerca del temps compartit

La conciliació, l'estira-i-arronsa entre les criatures i la feina, és un debat urbà

. “Al món rural no passa, perquè es fa sense que res grinyoli”, diu Maria Rosa Buxarrais, catedràtica de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. És a les ciutats on hi ha un esquinç entre una banda i l'altra. Per això, fa quatre anys, un grup de recerca de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Maria Rosa, va iniciar un estudi per proposar estratègies educatives per conciliar la vida personal, familiar, laboral i social. Mentrestant, els horaris són els que són i s'arriba on es pot, que sovint és molt. Sort dels caps de setmana, que són la porta al record de l'estiu que s'escola, però que, si s'aprofiten, poden servir com si fossin més que dos dies. La primera proposta que us faig per aprofitar-ne el proper és el taller Patacutxi del restaurant Semproniana, de l'SempronianaAda Parellada. Si us dic que és un taller únic al món, us ho creieu? És ben bé així. La xef del restaurant confia els fogons dels migdies del dissabte als seus companys de cuina per dedicar-se als fills dels comensals que hauran omplert el restaurant. L'Ada se'ls emporta a la cuina, annexa al menjador, i els proposa tots junts fer una recepta. Primer, els haurà recordat els hàbits d'higiene, i per això surten en filera per rentar-se les mans. Després els guarneix amb barrets i davantals. I finalment els fa amassar la recepta. Abans de plegar veles, hi dinaran tots junts. I quan s'ho hagin acabat tot, sortiran amb la recepta escrita en un braç i la menja cuinada, en l'altre. Les propostes següents seran llibres, que fan saltar del temps i del lloc qualsevol dia de la setmana. Us les detallaré en les següents entrades del bloc. Abans, però, i per acabar, recordo un grup de pares que van trobar-se molts caps de setmana per parlar sobre els mals d'esquena dels seus fills."Estaven cansats que els fills carreguessin massa pes a les seves motxilles, i dels tròlleis mal pensats i que es trenquen de seguida. Els metges desaconsellen que els nens carreguin amb més del 10% del seu pes corporal, pels problemes d’esquena que això podria ocasionar a llarg termini. Encara més: moltes criatures porten la motxilla penjada massa baixa, o només d’una nansa, i això perjudica encara més la salut de la seva esquena.

Les motxilles, les distribueix Nikidomroller, “i assegurem que són duradores”, diu Sylvie Cherian, encarregada de la gestió de desenvolupament de Nikidomroller. “El disseny també és atractiu i ergonòmic”. I la Sylvie m'afegeix: "les rodes sobredimensionades (17,5 cm) i silencioses, fan que la maniobra del roller sigui fàcil i estable: s’empeny o arrossega suaument, facilita la pujada ila baixada d'escales, voreres, i no es decanta com fan altres tròlleis.A més, el seu manillar egonòmic està dissenyat perquè resulti més còmode empènyer-lo". El Col·legi Català de Fisioterapeutes. El disseny exterior també està molt rumiat. “Es pot personalitzar amb xapes, amb adhesius per a les rodes, perquè en faci un efecte òptic curiós mentre es belluguin”. A dins, hi ha una zona isotèrmica, pensada per desar-hi l'entrepà o la beguda. La part inferior és de plàstic, per protegir-la dels fregaments al terra, i perquè els llibres no es mullin en cas que el terra estigui mullat. Tot està ben pensat, perquè l'han creat pares amb molta experiència en el tema, que els caps de setmana els servia com si fossin més que dos dies. Us deixo un vídeo de Nididomroller, que explica amb imatges el que he escrit.