De petits, fan un puzle; de joves, el desfan; de grans, el refan

Una imatge que marca el creixement de les criatures. Me la va explicar per primera vegada la psicòloga Ma. Antònia Oliveras, i hi he anat pensant sovint.

De petits, els petits construeixen un puzle. Quan arriben a l'adolescència, desfan el trencaclosques i es plantegen totes les peces. Entre aquestes, hi haurà la relació amb els pares, els ideals, els valors. “Ho tornaran a muntar tot, i, sovint, surt d'una o altra manera segons el marc des del qual han partit, el de casa”.

La mateixa psicòloga em va assegurar que “els adolescents viuen la vida intensament, i que per això l'altruisme el viuen de la mateixa manera”.

També els joves són creatius, impulsius, i “poques vegades valoren els pros i els contres de les seves accions”, ho fan perquè senten que ho fan de fer.

Amb les activitats voluntàries, també es dóna una altra circumstància. “Participar en una o altra activitat vol dir identificar-se amb un grup”. De manera que el grup d'amics amb qui es relaciona pot ser determinant per fer segons quines activitats.

Aquest patró es pot seguir amb els joves que fan de monitors, que fan esport i que participen en les festes majors. “És difícil trobar-ne que ho facin a títol individual, sinó que hi van, que donen temps del seu temps, perquè s'integren a un grup”, em va continuar explicant la psicòloga.

I parlant de grups, a Olot, als Pavellons de Banys de Tossols-Basil (vegeu-lo a la foto), per allà on passa el riu Fluvià, vaig veure com vivien la vida intensament, com diria la psicòloga. Hi havien anat per fer un sopar d'estrelles, ofert per la Fina Puigdevall, i assessorat per l'Associació Astronòmica de la Garrotxa, que fan veure les estrelles del cel tan bon punt s'acaba el sopar.

És una altra de les activitats d'estiu que us recomano intensament. Si la feu, aneu-hi amb les criatures de casa, perquè n'aprendran un niu.

Per fi, sabran què és el carro gran, l'estrella polar i, el més important, què és una estrella.