Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Un mestre és un malabarista entre coneixements i sentiments

August, el personatge de ficció de Wonder, assegura que una vegada a la vida les persones es mereixen una ovació, que tot un auditori s'aixequi i t'aplaudeixi.

Jo penso que els mestres es mereixen que els ho fem cada dia. Quan recolliu les criatures a la porta de l'escola, aplaudiu els seus mestres.

A classe, hauran fet de malabaristes entre un currículum escolar que cal complir i 25 criatures (de vegades més), àvides de viure.

Avui us ho puc assegurar perquè l'Escola La Pau de Vilanova i la Geltrú m'ha convidat a fer uns tallers de contes per a Infantil i per al Cicle Inicial de Primària.

Als de P3, P4 i P5, els he explicat En Xim de les Olles, que vaig publicar a El Cep i la Nansa. He portat titelles, m'he disfressat de cuinera, he fet de ventríloc i he cantat la cançó "sóc un cuiner".

Als de 1r i 2n, els he explicat la història de la xocolata, com es fa, d'on prové. També els he parlat del xocolater Enric Rovira mitjançant un vídeo fantàstic, que m'han fet posar dues vegades, i hem acabat a la cuina de l'escola fent piruletes de xocolata (vegeu-ho a la foto de baix)amb les rajoles de Nestlé postres. Us semblarà una falca, però l'he de fer, perquè per fer les piruletes o altres postres de xocolata, van de meravella perquè pots mesurar amb perfecció la xocolata que necessites. De pas, us anuncio que en la propera entrada escriuré sobre una iniciativa ben original de Nestlé, diseloconchocolate.com, que és ideal per fer aquell regal al qual vols dedicar poc temps i molta imaginació.

Mentre jo feia tot el que us explico, he vist com les mestres resolien conflictes, petits, com ara que una criatura treia la gorra d'una altra; o que una altra prenia la cadira a un que hi estava assegut; com parlaven dolçament perquè es calmessin; com els cantaven cançons enginyoses perquè fessin silenci. Cada una de les 25 personetes que tenen a l'aula els han demanat atenció, els han explicat preocupacions, i totes han rebut les paraules que necessitaven.

Fins i tot dues han plorat, per coses de la vida, perquè l'activitat que començacen no els feia el pes, perquè no se'n sortien amb el que havien de fer, i les mestres els han dit les paraules màgiques perquè tornessin a seure amb alegria i amb les llàgrimes ben assecades.

No em digueu que no és per aplaudir-los cada dia? Perquè avui jo ho he vist en viu i en directe, però estic segura que això passa a totes les hores. I a més, són capaços d'ensenyar-los a escriure, a llegir, i a fer-los fer multiplicacions i divisions. I per un sou tan retallat?

Demà seré la primera a començar l'aplaudiment. M'hi acompanyareu?

Zoom