Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Sóc del grup dels tontos, no m'encarreguis feina

Un dia, una psicòloga m'ho va assegurar: hi ha criatures que els han dit tantes vegades que són ximples, que s'ho acaben creient. Deia l'experta que a la consulta havia rebut infants que li ho explicaven just d'aquesta manera: "El meu germà diu que són tonto. Els meus pares, també. Sóc tonto". Doncs bé, de grans, la història es repeteix.

Hi ha instituts que fan divisió dels alumnes segons resultats acadèmics. D'aquesta manera creen grups anomenats "diversitat", als quals van a parar els que tenen assignatures suspeses d'altres anys o, senzillament, aquells que els costa més aprendre, que necessiten un altre ritme, com si diguéssim. En principi, la intenció és molt bona, perquè són grups reduïts, als quals pot dedicar més temps el professor.

A la pràctica, resulta que aquests alumnes que han estat separats del grup classe, que quan els professors passen llista no hi són, perquè els seus companys comenten que "són de diversitat", són uns galtes. Uns galtes perquè s'agafen a l'argument de ser més "lents" per no haver d'esforçar-se.

Recordo un dia que un alumne deia a una mestra: "Sóc del grup dels tontos, no m'encarreguis feina, perquè no sabré fer-la". És clar que la sabia i podia fer, però com que l'havien separat del grup classe, com que l'havien marcat amb la idea que aprenia de manera slow, doncs li anava com anell al dit per no tirar endavant.

Per tot plegat, tinc molts dubtes que valgui la pena crear grups diferents en una mateixa classe. És un vell debat, que a les classes hi ha diferents nivells i que només les mitjanes en surten beneficiades. Sí, potser és així, però separar els que no hi arriben a aquesta mitjana no em sembla gens bé per tot el que us acabo d'explicar.