Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Com costa ensenyar la llengua

És el que penso. Com costa ensenyar a parlar bé el català!

Hi assajo perquès: perquè no estimem prou la nostra llengua i, per això, ens és igual dir "senta't" en comptes de "seu"; perquè hi ha una generació o dues que no va tenir l'oportunitat d'estudiar l'idioma a l'escola; perquè el castellà s'infiltra en totes les nostres activitats (en el lleure especialment; la cartellera de cinema n'és un exemple).

El cas és que jo m'esforço perquè les criatures diguin "d'acord" en comptes de "vale" o perquè no se'ls escapi un "se m'ha caigut" en lloc d'un "m'ha caigut". Les corregeixo sempre que diuen aquestes i altres expressions malament. No hi puc fer més, és un "defecte" d'haver estudiat Filologia Catalana i d'haver fet classes de català durant molts anys.

Tot això us ho explico, perquè avui he mirat un llibre de Llengua catalana de Primària, de l'editorial Grup Promotor Santillana. Hi he resseguit amb fascinació la lletra lligada de cada un dels exercicis que proposen, i m'ha agradat la pedagogia que hi fan servir amb colors, amb dibuixos i amb propostes com aquesta: "Escriu el teu dinar preferit a la tardor". Els alumnes hi han d'escriure el que els agrada de 1r plat, de 2n i de postres.

Hi ha molts altres exercicis, que ajuden a familiaritzar-se amb les grafies, amb l'ortografia i, en fi, amb les paraules correctes del català, que tanta falta fa que aprenguin bé.

Perquè després arriba un dia que sento que algú diu que es vol treure el nivell C de català, i la C la pronuncien com si estiguessin parlant en castellà. Llavors, l'oxímoron em ve al cap: com es pot treure algú el nivell C de català si encara no sap pronunciar les lletres en català de l'abecedari. I són just aquestes lletres les que es comencen a aprendre a 1r de Primària.

Zoom