Quina és la teva prioritat?

Si no tens criatures, la prioritat és la feina, l'amor, la salut. No sé en quin ordre. Ja em direu. Ara bé, quan tens un nadó entre els braços, la prioritat té un nom i un cognom concret. La resta, és clar, continua sent important, però penso que en un altre grau. La feina continua sent important, i tant! L'amor i la salut, també. És aquella frase que vaig llegir una vegada a l'escriptora Eva Piquer: abans de ser mare volia menjar-me el món i ara, també, però primer vull saber què han menjat els fills. Doncs bé, tot això, us ho explico perquè de vegades he d'entrevistar famílies que estan hospitalitzades. Ara justament preparo un reportatge per al Criatures sobre aquest tema. Només posar els peus a l'hospital, se m'encongeix el cor. Penseu que hi vaig per entrevistar infants malalts i els seus pares, que l'acompanyen. No en desglosso més detalls, però sí que vull escriure-us el que ahir em va explicar un periodista de la Unitat de Comunicació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, en Felip González: "Entenc com et sents [em deia]. T'entenc perfectament. Tant, que quan vull relativitzar tot el que passa en la meva vida passejo per dues àrees concretes de l'Hospital, amb criatures i adolescents. Els saludo, els parlo. I després me'n vaig a saludar els metges que l'atenen. Et prometo que m'adono de cop que els meus maldecaps no tenien sentit". M'aturo aquí. Crec que no cal que hi afegeixi res més. Un altre dia us explicaré una altra frase que m'ha afegit en Felip. Tinc pendent comentar el llibre

Cómo no ser una drama mamá. Deure pendent i apuntat! La il·lustració és del Sebastià Serra, del llibre Educació per la ciutadania, de Text-la Galera.