L'Amy Chua és mare de la Sophia i la Louisa, i té molt clar com s'ho fan les mares d'Orient perquè els seus fills siguin savis i, per tant, tinguin èxit professional. Ho explica en el llibre Mare tigre (ARA Llibres) amb tot de detall, fins al punt que elabora una llista de tot allò que no s'ha de deixar fer als fills. La llista de les prohibicions ·dormir a casa d'algú ·anar a jugar a casa d'algú ·participar en una obra de teatre escolar ·queixar-se perquè no es participa en una obra de teatre escolar ·mirar la televisió o jugar jocs d'ordinador ·escollit activitats extraescolars ·tenir una nota inferior a excel·lent ·no ser el número u de totes les assignatures excepte a gimnàstica i teatre ·tocar un instrument que no sigui el piano el violí ·no tocar el piano o el violí Mentrestant, la Xing Bo,coordinadora dels cursos de xinès de Casa Àsia de Barcelona i, al mateix temps, directora de l’Institut de Cultura de Xina de Barcelona, m'explicava que a Catalunya els pares només volem que els nostres fills siguin feliços, i que per això ens enfadem quan tenen deures per fer a casa. "La vostra prioritat és que juguin i, després, molt després, que estudiïn", em deia. I em va deixar clavada a la cadira quan em va dir: "Les mares xineses exigim molt més als nostres fills". La Xing Bo continuava explicant-se amb l'exemple escolar del seu fill Thomas:"No aprèn gaires coses a l’escola, perquè tan sols el fan dibuixar, pintar i, sobretot, jugar”. Quan en Thomas arriba a casa, la mare i el pare, d’ascendència anglesa, el fan comptar fins al número 100 (“a l’escola només els ensenyen els números de l’1 al 5”) i també li ensenyen anglès i xinès. “No sóc tan estricta com les mares de la Xina, però sóc molt més exigent en els estudis que els pares catalans”. Si un nen té habilitats des de petit per a una matèria, com és el cas del Thomas per a les matemàtiques, “s’ha d’aprofitar”. Per a la Xing Bo, és un error el fet de pensar que, de grans, ja tindran temps per estudiar. “S’ha de ser rígid en els estudis des de petits”. Quan continuava comparant les famílies, la Xing Bo opinava que els pares catalans donem tota la responsabilitat de l’educació a l’escola, mentre que a la Xina “pensem que primer és la família qui educa i després l’escola i també la societat”. Just en aquest ordre que ella esmenta: família, escola i societat. I la massa de la població intervé, perquè si un nen és al carrer muntant un número pel motiu que sigui, “està ben vist que les persones que hi passin pel costat hi intervinguin, que hi diguin alguna cosa, que facin consells als pares o al mateix nen. En canvi, si ho fas aquí, tothom et mira malament, i et poden dir que et fiquis en els teus assumptes”.
Us asseguro que no vaig obrir boca mentre la Xing Bo em comparava els pares catalans i els xinesos. M'hi trobava identificada en moltes descripcions. Ara bé, al cap de l'estona, quan vaig digerir tot el que m'havia comentat, no li vaig acceptar que a l'escola les criatures no hagin ni de dibuixar ni pintar. Per què a Orient ho consideren una pèrdua de temps? "Doncs, perquè Orient no hi ha excel·lit, en activitats creatives", em va assegurar la doctora en Psicologia Mercè Martínez.
Ah! I les mares tigres, les de veritat,no són gens exigents ni estrictes amb els seus fills, com tampoc no ho són els animals mamífers en general. “Són molt més tolerants amb els seus fills que el que som l’espècie humana, perquè no hi posen les expectatives que es converteixin en el millor, se’ls estimen tal com són i, per consegüent, tampoc no es frustren”, em va dir en Lluís Colom, cap de Conservadors del Zoo de Barcelona.
La mare tigre és carinyosa, sol·lícita, defensora, està disposada a donar la vida pels seus fills, i deixa que els fills estableixin les seves pròpies jerarquies. “Com que tenen camades de més d’un cadell, els fills s’estableixen les jerarquies. I de vegades pot passar que el més petit de tot no arribi a mamar, doncs, la mare tigre no hi interfereix perquè és la jerarquia que han establert els altres”. Els cuida sense intervenir en la seva pròpia evolució.
I si encara busquéssim uns altres mamífers, podríem topar amb les mares elefants, que tenen elefantons cuidats i educats per tot un complex familiar, perquè els elefants viuen en grups, en grups d’elefants femelles. Els elefants són estrictes en la seva organització, els matriarcats, de manera que l’elefant mascle, quan arriba als 10 o 12 anys, és expulsat perquè se’n vagi a fora. Només hi quedaran els més petits i les elefants femelles. Un exemple de la protecció que fa el matriarcat d’elefants sobre els petits, és quan són atacats: els més petits són enmig de totes perquè el perill no els hi arribi mai.
En fi, què volem que siguin de grans, feliços o savis? A Orient ho tenen ben clar.
