Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Escola, deures i euros

Per primera vegada, l'Albert i la Blanca Ferrer estaran tots dos en un curs de Primària. La Blanca comença 1r, i l'Albert 5è. Aquest fet implica que els germans aniran al mateix edifici de l'escola, La Pau de Vilanova i la Geltrú, i sortiran per la mateixa porta de sortida, cosa que no havia passat mentre la Blanca era a Infantil. Sigui com sigui, avui és el primer dia de l'escola, i l'Albert i la Blanca tenen ganes d'anar-hi per una raó bàsica: perquè volen veure els seus amics.

“Em fa mandra tornar a estudiar després de mesos de no haver-ho”, explica l'Albert. A l'estiu, ha llegit el 4t llibre del Harry Potter, “que té 696 pàgines”, remarca, i ha fet alguns problemes i deures de mates, però és clar “estudiar, el que se'n diu estudiar, no ho he fet gens ni mica”.

Quan estudia l'Albert diu que llegeix la lliçó i després se'n fa un resum i un esquema amb fletxes que contenen els conceptes més importants. “Quan el professor diu a classe que allò que acaba d'explicar entrarà a l'examen, jo m'ho apunto a l'agenda i així ja sé per on he de començar a estudiar”. També fa els deures durant la setmana, perquè, si no, el poden deixar sense pati i, a més, el mestre escriu una nota als pares, que han de retornar-li signada, en què els fa saber que el fill no ha fet els deures. “No m'agrada quedar-me sense pati per res del món, i encara menys els dos dies a la setmana que ens deixen jugar a futbol”, diu l'Albert

A l'hora de jugar, a futbol o al que sigui, l'Albert sempre juga amb amics, no amb amigues. “No sé a què juguen les noies; no ens hi relacionem mai a l'hora del pati”. A classe, sí, per força, perquè el mestre indica qui s'ha d'asseure amb qui. “Llavors pot ser que et toqui una noia”.

Si rumia una mica, l'Albert pensa que les seves companyes de classe juguen a fer la roda, fer el pi, “també ballen i sobretot parlen entre elles, però la veritat és que no em fixo mai en elles”. Els dies que a l'Albert i als seus amics no els deixen jugar a futbol, els nois també parlen, però “tampoc no gaire, perquè sobretot ens dediquem a canviar cromos”.

Per la seva banda, la Blanca, amb 6 anys acabats de complir, coincideix amb l'Albert que avui comença el dia contenta perquè veurà tots els seus amics i amigues, “perquè jo jugo tant amb nens com amb nenes”, comenta per diferenciar-se del seu germà.

La Blanca és una apassionada de la classe de psicomotrocitat, perquè pot fer tombarelles i saltar, i de la classe de taller d'art. “M'agrada dibuixar cases de dues maneres; una amb teulada allargada, i l'altre amb teulada en punxa”. Ah! Amb l'anglès també s'ho passa bé, perquè diuen “hello, hello”, diu rient.

“Els de 5è farem el taller d'art amb anglès”, intervé ara l'Albert, que afegeix que a ell també li agraden les dues assignatures. Però la que més li agrada és Coneixement del Medi. És la seva assignatura número 1. “En el tercer trimestres de 4t, vaig treure excel·lent a Coneixement del Medi, però també a Català, Taller d'Art, Mates i Educació Artística”, diu, avergonyit, l'Albert. “És que els pares em diuen que l'important no és obsessionar-nos per les notes, sinó que la gràcia és aprendre'n de veritat”.

Tornar a l'escola també vol dir rependre les activitats extraescolars. “Aquest any faré música, perquè toco la flauta travessera, tennis taula i taekondo”, diu l'Albert. La Blanca farà taekondo com ha fet també els anys anteriors. Als dos germans els agrada. Per últim, a l'hora de dir què volen ser de grans, tots dos fan unes llistex extenses, ben extenses. La de l'Albert, i per ordre de preferència: actor, astronauta, científic, il·lustrador de còmics, esportista i inventor d'objectes útils. La de la Blanca: pallasso, bomber, metge, jardinera i, “finalment”, com ella mateixa diu, dormilega.