Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Deures, sí; deures, no

És un vell debat.

N'hi ha d'haver o no?

-Els deures són necessaris sempre que siguin de qualitat i no tinguin una quantitat excessiva. “Si són deures que serveixen per reforçar o complementar continguts, llavors endavant”. Ara bé, “no estic d'acord amb els deures que amplien contingut que no s'ha vist a l'aula”. Al pedagog Enric Prats no li sembla correcte, perquè “és un senyal que el temps que es destina a l'aula no és el correcte”.

A la pràctica, si a l'aula s'han treballat els dinosaures, uns deures podrien ser anar a veure un museu o alguna altra activitat que complementi els continguts que ja s'han fet a l'aula. Uns deures que suposin fer una tasca repetitiva i idèntica a la que s'ha fet a l'aula “és molt poc pedagògic”.

Els pares han d'estar a sobre dels fills perquè facin els deures?

. A Primària,si no es fan, no passa res pel que fa a contingut. Una altra història és la pràctica en la lectura, que, sí que cal que en facin a casa, o bé el càlcul. Si la criatura està desorientada, els pares hi han de ser, s'hi han de seure al seu costat i l'han d'acompanyar. Alhora les criatures han d'assumir la responsabilitat que els deures són seus, perquè així assumiran l'hàbit del treball i l'esforç Així doncs, es pot deixar que la criatura s'estavelli si no vol fer els deures sempre que no sigui una qüestió de capacitat o de recursos propis.

·Com ho fa Finlàndia, el país en què els alumnes tenen un millor rendiment mitjà en l'informe PISA? (Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants):

Finlàndia, té com a principi posar pocs deures mentre són petits, de manera que fins als 13 o 14 anys no comencen a tenir amb regularitat els “homework”, una paraula, l'anglesa, que no té la connotació obligatòria que desprèn “deure”, remarca Enric Prats.

·Què es vol aconseguir amb els deures a casa?

Quan jo era a l'escola, els deures que posava era complementar la informació que havíem tractat a classe, els proposava de buscar informació en altres llibres, anar a la biblioteca, visitar algun museu”, diu Maria Vinuesa, mestra i membre de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

“El que no té sentit és que a casa hagin de fer el que no han tingut temps de fer a l'escola”, afirma Maria Vinuesa, que afegeix: “si els infants no han acabat les tasques proposades, potser és perquè li costa més, perquè li cal un suport, perquè necessita més temps, és a dir per motius que s'han de resoldre a la mateixa classe”.

Si l'assumpte no resolt a classe se l'emporta a casa, llavors s'entra en una altra dinàmica, que és la del context familiar. “Hi ha criatures que compten amb famílies que s'hi aboquen molt; n'hi ha d'altres que no poden per temps o perquè no tenen el bagatge cultural, i és aquí quan surt l'escletxa o la fractura entre els que fan els deures amb molta cura i els que no els fan”. Dit amb unes altres paraules, “els deures a casa acaben eixamplant les diferències entre els alumnes”.

·Quins són els deures que cal posar a casa?

Els deures enriquidors intel·lectualment. Si les feines que es fan fer són importants sempre s'han de fer a l'escola. Si no generen coneixement, no cal posar-ne. Ara bé, a l'ESO els deures tenen com a positiu que els permet organitzar-se i perquè a Secundària poden ser necessaris segons el que s'està treballant a l'aula. Això tampoc “no vol dir que pensi que en tota la Primària no n'hi hauria d'haver cap ni un de deures; no és així, en poden haver sempre que no sigui sistemàtic", afirma Vinuesa.