Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Consells per cuinar amb criatures amb èxit segons Ada Parellada

Zoom

A moltes famílies, la cuinera Ada Parellada els suggeeix que no cuinin. Sí, sí. Llegiu bé. “No cuineu, perquè si no teniu temps per preparar els plats, penso que és millor que estiguiu pels fills, que hi mengeu”. Així doncs, “compreu-ho tot bo i fet”. Les amanides, n'hi ha de bones en bosses preparades. I també molts altres plats. Com que “ja no haureu de destinar temps a la cuina, aprofiteu-lo al màxim per estar tots junts a taula”.

Comenceu parant-la molt ben parada. Feu-hi participar les criatures. Que hi posin els coberts, els plats, els gots, l'aigua. Poseu-hi també una cistella de fruites, és a dir les postres. Que durant tot l'àpat les criatures vagin mirant-les i que les tinguin ben a prop perquè, així, quan acabin no s'aixequin per anar a la nevera a buscar-hi res més. No cal. Ja ho tenen allà al davant, ho han anat contemplant durant tota l'estona.

Si es fa així, si les famílies mengen junts, malgrat que no hagin preparat cap ni un aliment, a poc a poc s'adonaran que, si s'organitzen, poden cuinar ells.

De fet, la cuinera del Semproniana sosté que les cuines casolanes han de ser com les dels restaurants. És a dir, han de tenir preparats bases dels plats, perquè a l'hora de posar-se davant dels fogons la feina més important ja estigui feta. “En un restaurant, el plat demanat no es prepara des del principi fins al final; si no, no acabaríem mai de la vida”. Dit amb altres paraules, si es vol una sopa, el brou ja està fet. Tan sols caldrà bullir-hi una pasta, un arròs o un altre ingredient amb què es vulgui servir la sopa. Seran 10 minuts. Si es vol fer una fideuà, si es té preparat el fumet prèviament, tan sols caldrà arrossejar 10 minuts els fideus. D'entrada, sembla complicat, però tenir fets sofregits, caldos i fumets és essencial perquè la cuina diària sigui ràpida i desestressant.

Totes aquestes bases de plats es poden preparar els caps de setmana, amb més temps. Si no, un altre consell és fer-ho quan la canalla ja dorm, quan la feina de dutxes, deures i sopars ja estiguin enllestits. Llavors amb calma és moment d'encendre el forn, per exemple, i com que està encès, fer-hi tot el que calgui. “És el que jo faig”, a casa diu l'Ada. “El dia que encenc el forn, hi faig una escalivada; com que el tinc encès, hi torro uns pinyons; com que el tinc encès, hi poso unes patates”. I potser així ha mig preparat els plats dels dies següents.

Ara bé, la cuinera del Semproniana, autora del llibre més dolç que mai s'hagi escrit sobre cuiners i restaurants,Sal de vainilla(Planeta), insisteix: “Si no es té temps per cuinar sol o amb la canalla, compreu-ho tot fet, perquè l'aprenentatge primordial es fa a taula menjant tots junts”.

Ho diu Ada Parellada i també filòsofs com Francesc Torralba, que en més d'una ocasió ha explicat que al voltant d'una taula s'aprèn i s'entén la convivència familiar. Un botó de mostra: “Si s'acaba l'ampolla d'aigua, i tots estan asseguts, l'aprenentatge serà que les criatures, sense que ningú no els hagi dit, tinguin la iniciativa d'anar-ne a buscar una altra perquè saben que tots hi han de col·laborar”.