L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Com qui no vol la cosa a la Fageda d'en Jordà

En les classes de llengua catalana els mestres que estimem aquesta llengua gaudim moltíssim. A mi sempre m'ha agradat transmetre un respecte molt clar per totes les variants dialectals deixant clar que no n'hi ha cap que sigui millor que una altra. Però tots tenim debilitats i la meva és la "o" tancada de les comarques de Girona. Suposo que va ser escoltant els Umpah-pah en plena adolescència que vaig descobrir que aquella sonoritat tenia alguna cosa que no tenia el meu parlar de la Plana de Vic; i és clar, em fascinava. I encara em fascina.

Fent quart em va tocar explicar les sonoritats de la "o" i mà plana sobre les comarques gironines al mapa vaig explicar a la mainada aquell so tan bonic que surt d'allà.

Zoom

Per les cares dels alumnes vaig entendre de seguida que allò que a mi em semblava una meravella per ells podia ser poca cosa més que una anècdota fàcilment oblidable si no sortia al temari. I no hi sortia.

Un temps després amb el grup vam fer camí fins a la Fageda d'en Jordà a visitar la fàbrica de iogurts. Baixant de l'autocar la monitora que ens havia d'atendre per tot el recorregut ens va reunir prop de les vaques i va deixar anar el gloriós fonema com qui no vol la cosa. L'alegria més gran que vaig tenir va ser quan una alumna es va girar, em va buscar amb la mirada i sense obrir la boca va dir-me:

- Has sentit Jordi?