L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Quan li ha vist el cul diu que és femella

L'any 1978 un jovenet de 15 anys que es deia Michael Jordan jugava a bàsquet a l'institut Laney a Carolina del Nord (EUA). Fins aquí tot normal. El jove mesura aleshores 1,78 metres i despuntava força però l'entrenador de l'equip el va relegar a l'equip júnior perquè va considerar que n'hi havia quinze de millors que ell per estar a l'equip A. Anys més tard en Michael Jordan es convertiria en el millor jugador de la història del bàsquet i en una icona publicitària mundial. L'entrenador que va apartar-lo és ara un exemple de mal professional i fins i tot se'n fa befa; la gent en parla i ha quedat com l'entrenador que va fer fora a Michael Jordan de l'equip. "Fer fora de l'equip", aquella expressió tan americana de pel·lícula Disney de sobretaula o en el pitjor dels casos d'Antena 3.

En Ken Robinson en la seva conegudíssima conferència TED "L'escola mata la creativitat" parla del cas de la Gillian Lynne, aquella nena que tenia un comportament diguem-ne TDAH a l'escola però que en realitat amagava un talent extraordinari com a ballarina i coreògrafa. Mr. Robinson, en un dels TED més retuitejats de la història, diu que els mestres no van ser capaços de detectar què li passava a la nena. M'imagino que les condicions escolars de l'Anglaterra dels anys 30 no devien ser gaire propícies a descobrir talents i menys en disciplines tan poc productives* com la dansa.

stairway Zoom

stairway

En Charly Rexach es veu que va veure un dia a Leo Messi i va agafar un tovalló per signar-li un contracte pel Barça. El que va passar després ja forma part de la història del futbol. El que no s'explica mai és si l'emblemàtic Charly va fer el mateix amb altres 500 jugadors que no han arribat mai al primer equip. Si tens a darrera un club gran com el Barça te la pots jugar, et pots arriscar tant com vulguis perquè "la casa és bona", hi pot fitxar fins i tot "la portera del Núñez", entenguem-nos. Ningú et retraurà que has ficat la pota, simplement fotaran fora el jugador en qüestió i immediatament després un altre nano ocuparà el seu lloc.

Doblo en escreix la teoria de les "10.000 hour rule" treballant a diferents escoles de diferents tipologies i he tingut tants alumnes que seria incapaç de recordar-ne els noms però mai he estat capaç de predir el seu futur. He aconsellat als pares sempre que ho he vist necessari que fessin alguna extraescolar concreta o que potenciessin algun possible talent però desconec si han arribat a jugadors professionals, físics nuclears o són futurs #entrepreneurs que canviaran el món; hi ha variables que no depenen ni de la lògica ni de l'encert i trens que passen de llarg cada minut sense un destí definit.

Si en Jordan no hagués estat apartat de l'equip potser no hauria estat mai el que va ser; si la Gillian Lynne no s'hagués creuat amb gent important no hauria arribat on va arribar o si a en Messi no li hagués funcionat el tractament d'hormones de creixement no hagués desenvolupat les condicions físiques per arribar on ha arribat. Això és així.

Quan li ha vist el cul diu que és femella.

* Segons la mentalitat de l'època, és clar.