De veritat calen mòbils a les aules?

La introducció dels mòbils a l'aula és un dels temes de moda al nostre país i ja hi ha escoles i instituts que n'han començat la introducció. La Consellera Rigau, intentant trencar la seva imatge "carrinclona", va lloar fa uns mesos el potencial educatiu dels smartphones i va donar una espècie de via lliure a l'ús dels mòbils a les aules aferrant-se al lema del maig del 68 "Prohibit, prohibir" que ja sabeu que fer-se el progre mola. Aquest final de curs el Departament ha enviat als centres un document que aconsella treure partit d'aquests aparells a les aules. Molt maco tot però ningú ha pensat que el mòbil intel·ligent és un element que pot crear fàcilment addicció? Parlem-ne. Quantes hores dorm un adolescent? 10? Doncs la resta d'hores del dia està enganxat a un mòbil. Sí, hi està enganxat mentre menja, mentre estudia, mentre juga, mentre està al lavabo, mentre camina, mentre fa esport, mentre està al sofà.. 14 hores de mòbil en dies festius. Si en dorm 9 les hores de maquineta passen a ser 15 i així successivament; i dormint amb l'smartphone a la tauleta de nit no fos cas que es perdés un whats o un like... De veritat creieu que per molt potencial que tingui l'aparell és positiu que una persona de 12, 13 o 14 anys es passi tantes hores mirant una petita pantalla? És que el mòbil acosta la seva vida quotidiana a l'escola i així estan més motivats. Ah, d'acord. Amb aquests arguments deixem-nos estar de qualsevol competència que la maquineta ho pot fer tot, tot i tot. Ara us ho demostraré amb una breu repassada a les anomenades competències bàsiques:

Comunicativa, Lingüística i audiovisual: Escriure Whatsapps (amb faltes sí, però amb ninotets). Traductor de Google. Artística i cultural: Fer vídeos per Youtube i convertir-nos en "youtubers". Instagram, apps de dibuix o tractament d'imatge. Creació de "memes". Tractament de la informació i competència digital: Remenant l'smartphone ja agafem competència digital. Matemàtica: Calculadora (ja no cal ni estudiar les taules de multiplicar) Hi ha apps que et donen la solució fent una foto de qualsevol operació (qui s'ha de trencar el cap pensant?) Aprendre a aprendre: qualsevol app de jocs tipus "Cut the rope" o "Angry birds". Autonomia i iniciativa personal: crear un grup de Whatsapp, una llista d'Spotify,... Apps de calendari. Apps d'entrenament personal, control de pes, etc.. Coneixement i interacció amb el món físic: Google Maps i apps tipus TripAdvisor per descobrir llocs. Apps de temps meteorològic. Social i ciutadana: Xarxes socials: Facebook, Twitter, Xats... I anem a les preguntes pràctiques; les del dia a dia: - Qui compra el mòbil? El Department d'Ensenyament se'n farà càrrec? Impossible sense concert econòmic. Ho faran les famílies? Portarà mòbil qui vulgui o pugui com passa en algunes escoles creant una desigualtat? - Per què el Department d'Ensenyament valora bé els mòbils a l'aula però no ofereix una eina tan bàsica com un e-mail als alumnes abans? Vaig sentir a can Basté una entrevista al professorat d'un institut pioner en l'ús dels mòbils a l'aula (busqueu podcast 7/7/15). Usen tauletes obligatòriament a l'aula que han de comprar les famílies i ho justifiquen com a un estalvi per no comprar llibres de text. Els mòbils són optatius però evidentment quasi tots els alumnes en porten: quin pare no farà un esforç econòmic si la majoria dels alumnes en tenen? Fan servir codis de colors per temes disciplinaris i apliquen sancions si s'escau. Contracten empresa externa que controla que no facin un mal ús de la xarxa comuna per tant l'escola es gasta diners propis. Diuen que cal formació sobretot després del fracàs de l'1X1, molt d'acord. Per acabar m'agradaria que opinéssiu en els comentaris i així podríem fer un debat sobre el tema. La meva postura és que el mòbil ara mateix pot portar més inconvenients que avantatges a l'aula, què en penseu vosaltres? Gràcies per opinar. Apunt relacionat.