La confrontació entre sindicats i Departament d'Educació ha arribat a un punt tan alt que els que treballem a l'escola pública diria que estem desconcertats. La bel·ligerància entre uns sindicats que es veuen valents perquè aviat hi ha eleccions i el Conseller economista que fa temps que hauria d'haver dimitit, no té precedents en la història recent pel que fa a número de vagues en un període de temps tan curt. I la vaga d'ahir no va funcionar com molts s'esperaven. I no va ser perquè el professorat estigui a favor de la política del Departament com intenten dir-nos des de Via Augusta; jo crec que no va funcionar perquè el professorat està immers en una desafecció molt preocupant, una desafecció que és cada vegada més un reflex de gran part de la ciutadania per la política.No seré jo qui es dediqui a analitzar els orígens d'aquest problema, ja hi haurà gent que, pel mòdic preu de 3000 o 4000 Euros, farà un informe que passarà sense pena ni glòria per algun despatx de Barcelona o per alguna agència d'enquestes. Jo el que demano és que parlin clar i ens expliquin on estan els problemes i fins a quin punt han fet tot el possible per evitar anar a la vaga, sóc dels que entenc la vaga com a un últim recurs i aquesta vaga a mi no em convencia, crec que s'hauria d'haver negociat més. El Departament d'Educació ha fet públic un document en el qual explica les negociacions i a més també utilitza el seublog; els sindicats per la seva part també tenen els seus mitjans. I part dels mestres acabem la jornada amb la sensació que hem estat utilitzats pels uns i pels altres. I part de la societat no entén com és possible que els números de la vaga que diu el Departament i els que diuen els sindicats siguin tant diferents, deu ser que no és qüestió de matemàtiques... I jo penso que pel bé de l'educació no hauríem d'estar parlant dels uns i dels altres però ara mateix és inevitable
2 min
