En realitat adoctrinar

Ser tutor i intentar-ho fer amb la implicació que exigeix la coherència en el càrrec significa guanyar-se la confiança dels alumnes i entrar a un terreny maquíssim. Els alumnes volen compartir les seves vivències amb mi i alhora em demanen que els resolgui uns dubtes que potser no s'atreveixen a plantejar als pares. A cicle superior, quan la massa propera ESO aguaita implacable, i els canvis que abans esdevenien a vuitè s'avancen de manera dramàtica, em trobo amb la necessitat de deixar de banda el que és pròpiament curricular per passar a contestar preguntes o a moderar debats improvisats quan l'ocasió ho requereix. Com a persona no aliena al que passa al món intento fomentar el sentit crític i el respecte per a tothom conscient que en èpoques passades els diferents règims totalitaris aprofitaven l'absència de mentalitat crítica per a adoctrinar les masses amb facilitat.

En aquest context sovint parlem a classe de les coses que els alumnes han sentit d'esquitllada a casa, als TeleNotícies, a Internet o en menor grau a la ràdio. Des de principi de curs hem parlat de l'Ebola, del consumisme, de la tanca de Melilla, de les drogues, dels sous dels futbolistes, del #9N, dels desnonaments, d'Hombres-Mujeres y viceversa o del fet de fer la comunió pels regals. Les preguntes que em fan acostumen a ser replicades amb altres preguntes i incitacions al debat després de solidificar els continguts. Em pregunten si Déu existeix, si la independència és possible, si l'Ebola ens afectarà o què en penso de tal famós que ha fet tal cosa. I no m'acostumo a mullar perquè tinc clar el què és el currículum ocult. Avui però, m'han preguntat què ha passat amb això de la plataforma Castor perquè a casa estaven molt emprenyats mirant el TN. Els he dit que un multimilionari va fer una plataforma marina de gas natural prop de Tarragona; que aquesta plataforma provocava uns terratrèmols als pobles costers i que la gent es va queixar. El govern, després de comprovar que el que feia la plataforma era la causa dels sismes, va decidir tancar la instal·lació i el multimilionari, a canvi, ha rebut una indemnització de 1350 milions d'Euros. De pas, els he explicat que aquests diners eren de tothom perquè els havíem pagat amb els nostres impostos. De pas també els he dit que els governs retallen serveis com l'educació i la sanitat per una suposada manca de diners. Evidentment m'han preguntat que com és que hi ha tants diners per pagar al multimilionari i no n'hi ha per educació i sanitat. Els he dit que el multimilionari és molt amic del govern i que van pactar per escrit aquesta indemnització. I que això funciona així. I tornant a casa no sé si he adoctrinat en realitat.