L'apunt docent

Jordi Roca i Font

El punt de mira Youtube

Les encara anomenades noves tecnologies són motiu de debat constant i avui voldria parlar-vos d'un parell d'exemples de l'ús que fan els nostres menors de la plataforma de vídeos-xarxa social-cercador Youtube.

A

L'altre dia vaig agafar un vell portàtil amb Windows XP que tenia per casa i el vaig convertir a Ubuntu Linkat mitjançant uns senzills passos que ara el tornen a fer útil. Amb uns altaveus, un ratolí i una connexió WIFI (que controlem els pares) aquest ordinador ara és de la filla gran de 8 anys que n'està encantada. Com a totes la mainada d'aquesta edat li va agafar la fal·lera per fer polseres de gomes i amb l'ordinador li vaig indicar quatre instruccions per buscar a Youtube tutorials per fer les polseres més espectaculars. Deixant-la al seu aire una estona vaig comprovar com va trobar fàcilment vídeos explicatius i en un ratet ja la tenia amb les gomes fent-se els braçalets posant el pausa al reproductor de vídeo quan convenia.Vaig comprovar, ja de pas, que per ser osonenca i catalanoparlant entén prou bé la llengua castellana tot i la immersió de l'escola. Els vídeos que mirava eren d'un canal d'una nena de la seva edat que té una presentació que m'agrada molt: "Me llamo Cristina, mi madre no me deja decir muchos datos personales sobre mi". Un 10 per la família de la nena i uns vídeos amb força visites.

Aquest és un petit exemple d'utilitat de Youtube a nivell domèstic.

B

A classe detecto que diversos nens parlen d'una manera grollera utilitzant paraules en anglès i després de demanar-los què passa em parlen d'un tal Rubius. Em diuen que és un Youtuber i me'l deixen a la categoria de Messi en amunt. Òbviament investigo sobre el personatge en qüestió. Descobreixo que és un noi espanyol amb arrels noruegues que té un èxit descomunal a la plataforma de vídeos i que, de fet, és qui té més subscriptors ( 7,4 Milions) a nivell estatal. El jove es dedica a penjar vídeos amb un estil molt proper, amb un llenguatge molt barroer i parla de trucs de vídeo-jocs i de coses que li passen. Els alumnes em parlen de la paraula troll i a mi em vénen al cap els dolents de la sèrie "David el gnomo" que mirava de petit però resulta que trolejar és un terme que s'usa per ficar-se amb la gent i enriure-se'n. Miro alguns vídeos i de seguida m'alerta l'ús que el Rubius fa de la paraula "fuck", "nigga", "retarded" o de les bromes racistes o homòfobes que fa. A classe en parlem, crec que és necessari, això se'ns en va de les mans, no és normal que criatures de 10 i 11 anys idolatrin a personatges que basen el seu èxit a enfotre's de la gent i fent un espectacle que, tot i que pot resultar divertit per moments, és difícilment digerible per segons quines edats. Sabem que Youtube no permet pornografia ni vídeos excessivament violents o ofensius però crec que els pares haurien d'evitar que els fills vegin segons què quan encara no tenen la capacitat d'entendre o acceptar segons què. Dubto que el Rubius aquest en el fons sigui un racista o un homòfob, diria que juga un paper que el fa interessant al gran públic i se n'aprofita perquè de tonto crec que no en té un pèl; el problema radica en el missatge que pot captar una persona no preparada a aquest peculiar estil.

I aquí un petit exemple de la perillositat de Youtube a nivell domèstic.