Els meus pares diuen que hem tornat a l'època del Franco

Com era d'esperar avui l'entrada a l'escola ha estat monotemàtica; ja des del "bon dia" sagrat els alumnes m'han expressat la seva preocupació pels fets ocorreguts durant la jornada del referèndum.

Com és habitual en casos d'alarma social he decidit que n'havíem de parlar, no seré jo qui tanqui la boca dels meus alumnes quan em demanen parlar d'un tema, si ho fes no em consideraria un mestre de veritat.

Absolutament tots els nens havien vist imatges i estaven molt impactats i indignats, els veia reproduir consignes que de ben segur havien tret dels seus pares que, com és normal, devien expressar la frustració, por i impotència consultant les notícies que anaven arribant. Molts havien estat amb la família protegint la seu electoral i havien viscut de primera mà els moments de tensió i nervis davant de cada rumor que deia que s'acostaven aquells que apallissaven sense contemplacions.

N'hem estat parlant, hem estat analitzant què va passar i hem respost totes les preguntes no sense deixar clar que això va de democràcia i no d'independència Sí o No.

Els meus pares m'han dit que hem tornat a l'època de Franco, això també ho feien, Jordi?

Sí, també pegaven a la gent així però avui tenim un avantatge, avui tothom té un mòbil a la butxaca i ho pot gravar, tothom ho pot penjar i fer que el món ho vegi. Abans moltes coses s'amagaven però avui tots sabeu què va passar perquè algú ho va gravar. El que vam veure ahir és tan greu que quan sigueu grans us en recordareu, vam veure servidors públics que ens han de protegir atacant gent amb les mans enlaire.