L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Una de museus i guiris amb auriculars

No queda bé enganyar els alumnes, prou que ho sé, però hi ha circumstàncies que justifiquen aquestes retallades de principis, primant els interessos generals del país abans que el codi deontològic dels mestres vers els alumnes. Són decisions difícils, molt impopulars però que s'han de prendre pel bé comú.

El dia abans de la visita a un dels museus més importants del país no vaig dormir gaire bé. El meu grup de quart no era dels que saben comportar-se en un espai seriós ple de quadres de milions d'Euros; calia fer alguna cosa perquè no sonés cap alarma en tot el recorregut i el pot de Loctite no hagués de fer acte de presència. Vaig reunir als alumnes just a l'entrada del museu i els vaig engegar un discurs ple de veritats, mitges veritats i algunes -o moltes- mentides:

- Mireu, estem al museu més important de Catalunya, no n'hi ha cap altre que tingui tants visitants i tot el que veurem val molts milions d'Euros. Davant dels quadres veureu una ratlla, no la podeu passar ni un mil·límetre o saltarà una alarma, les ratlles tenen sensors; no podeu tocar res o saltarà una alarma amb sensor de tacte; no podeu córrer dins del museu o saltarà una alarma de sensors de moviments bruscos; si crideu també saltarà una alarma, la del sensor de soroll; i heu de pensar que encara que no es vegin tot el museu està ple de càmeres de seguretat que ens vigilen. També veureu alguns agents de seguretat a les sales, bé, de fet alguns els veureu i d'altres no perquè n'hi ha que van d'incògnit. Si fem el que ens diu la guia gaudirem del museu i podreu fer preguntes sense problemes, ja veureu com us agradarà.

Hauríeu d'haver vist aquell grup durant tot el recorregut, van estar més pendents del sostre que dels quadres i gràcies al silenci imperant la guia no va tenir problemes per fer la seva feina. Sortint tots explicaven històries de càmeres secretes que havien descobert o de possibles agents secrets entre el públic. De quadres també en van parlar, més aviat per teoritzar sobre el lloc adient on posar un sensor o alarma.

I els guiris que en aquell moment van visitar el museu amb auriculars que els explicaven les obres, i que els alumnes es pensaven que eren "pinganillos", no van tornar al seu país parlant malament dels alumnes catalans. I no van escriure bestieses sobre Barcelona a les guies de viatges, i no van escriure bestieses als seus blogs de viatges, i no van parlar malament del país a familiars, amics, coneguts, saludats o veïns a qui pretendre fer enveja; més aviat tot el contrari, i això va fer que ara segueixin venint i generant riquesa al sector hoteler, al sector serveis amb tot el que comporta, al sector carteristes de les Rambles que acumulen més detencions que punts el Barça a la lliga i també al sector dels que compten visitants als museus del país.