Els mestres ens hi posem el dia 1

Sí, demà al matí serà un dia déjà vu, un d'aquests dies que en el meu cas ja hauré viscut setze vegades en quatre escoles diferents.

Els nous a l'escola entraran a les 8:55 tot i esperar al cotxe ben bé un quart d'hora més; hauran estat escoltant la ràdio mirant de reüll pel retrovisor fins a notar moviment. Els veterans aniran arribant progressivament repartint petons a tort i a dret lluint bronzejats que aquest any seran descafeïnats. Els nous es buscaran i intentaran fer una mica de pinya i algú dels veterans, que farà de cicerone, anirà presentant els companys amb qui conviurem un curs i amb qui ens haurem d'entendre sí o sí o almenys fer-ho veure, o almenys establir pactes no escrits de no agressió perquè no es noti que no ens entenem. La incertesa, o certa incertesa depenent del cas, estarà present durant tot el primer dia fins que sapiguem exactament quines tasques haurem de realitzar al llarg del curs. Els nous miraran l'edifici i buscant complicitats demanaran on són les coses i quan hi hagi més confiança les preguntes aniran cap a com funciona el tema del cafè que ja se sap que cada escola és món. Alguns veterans es mostraran gelosos de la seva parcel·la que han construït amb sang i suor i es mostraran d'entrada força distants, és normal. Els que acostumen a trencar el gel prepararem alguna broma de descongestió i buscarem lloc a la sala que viurà la primera reunió-marató d'aquest nou equip que donarà el millor de sí mateix com a conjunt i com a suma d' individualitats. Al pati les males herbes hauran conquerit terreny com qui no vol la cosa i a dins els passadissos deserts, amb alguns murals fora de lloc i dia, restaran alerta a un familiar moviment caòtic. Foto: Elisenda P.