Criatures 10/05/2010

La mà esquerra

2 min

A l'escola hi ha de tot; no hi ha grups homogenis ni pel que fa a continguts ni pel que fa a situacions emocionals que afecten a la mainada. Una de les coses més difícils de la professió de mestre és ser just i comprensiu en cada cas que tens al davant. S'ha de tenir molta mà esquerra per aparentar que tractes a tothom de la mateixa manera quan en realitat no és així: aquell que ho necessita rep un plus d'atenció -sense que es noti gaire- perquè tot seguit s'engega la màquina de les enveges que genera els clàssics "és clar, el té mimat". I és difícil fer-ho tot bé; en el millor dels casos tens una vintena de criatures -cadascú amb les seves coses- que volen que els atenguis perfectament. I atendre'ls significa explicar-los els continguts que toquen però també ajudar-los en situacions emocionals que els superen com per exemple una separació dels pares, algun tipus de maltractament o potser una mica de gelosia mal portada del germà petit. La majoria de les vegades que els mestres ens queixem són precisament per evitar que les dificultats de la nostra professió siguin encara més grans i repercuteixin en la qualitat de l'educació. Si demanem més recursos humans no és per treballar menys, és per treballar millor com per exemple reforçant les aules d'acollida, els grups amb menor ràtio o les coordinacions diverses. Si demanem més recursos materials és perquè aquests ens ajudin a fer millor la nostra feina en condicions millors. I sí, ja sabem que a fora de l'escola seguirem sentint perles com: - Al meu fill no li expliquen bé les coses perquè els mestres tenen mimats als immigrants.

stats