L'apunt docent

Jordi Roca i Font

#jonoacato

La nova sentència-agressió contra la llengua catalana fa preveure un inici de curs mogut. Aquesta vegada, els mateixos que haurien de vetllar per l'article 3.3 de la Constitució, han donat un ultimàtum de dos mesos al Departament d'Educació per aconseguir que la llengua castellana sigui també vehicular a les escoles catalanes.

M'he llegit la sentència i no s'aguanta per enlloc. En teoria el Tribunal Constitucional hauria de garantir el compliment de l'article 3.1 que diu: "El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla." La Consellera Rigau, segons consta a la sentència, va entregar dades estadístiques que demostren que la llengua castellana no corre cap perill a Catalunya i per tant l'article 3.1 es compleix perfectament a Catalunya.

09072011304.jpg Zoom

09072011304.jpg

La mateixa Consellera exposava que calia seguir amb el model actual de normalització lingüística per aconseguir precisament això, una normalització entre les dues llengües oficials que es parlen al país.

Sense ser expert en dret però tenint un bon grau de comprensió lectora -també en llengua castellana- llegeixo algunes coses força curioses a la sentència. Diu: "esta declaración abre un interrogante acerca de cuál debe ser la proporción en la que se incorpore el castellano como lengua vehicular al sistema de enseñanza de Cataluña". Després diu que si el "gobierno de la Generalidad de Cataluña" cregués que la normalització ja s'ha portat a terme caldria fer la meitat en cada llengua però que si estimés (en aquest cas no ve d'amor) l'existència encara d'un dèficit " de la lengua propia de Cataluña" caldria donar un tracte diferencial al català però sempre en proporció raonable i sempre obligant el castellà com a llengua vehicular. El tracte a favor hauria de suprimir-se en el moment que la normalització fos efectiva. És especialment curiós quan al punt 4 diu " Dada la complejidad que para la administración de la Generalidad puede suponer el estricto cumplimiento de lo dispuesto por el Tribunal Supremo en la sentencia de constante referencia, en cuanto afecta a ámbito especialmente sensible de la sociedad catalana como es el modelo educativo..." donen dos mesos per preparar-se. Crec que hi falta un "en caso de no acatar la sentencia os vamos a enviar los tanques!".

Anem al resum: al Tribunal Constitucional, al Tribunal Supremo, al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, a la familia Real o al Congreso de los Diputados els importa ben poc que la immersió lingüística funcioni i que els catalans, de qualsevol origen, que gaudim d'aquest sistema tinguem la capacitat d'expressar-nos com a mínim amb les dues llengües oficials de l'estat; el que ells volen és demostrar que poden fer el que vulguin amb nosaltres ja sigui retallant l'estatuet o carregant-se l'únic engranatge vàlid que pot allargar la vida a la que ells mateixos reconeixen que és la llengua pròpia de Catalunya. És una demostració de força ben clara, una declaració d'intencions, una nova constatació del que és el "derecho de conquista".

Apunt relacionat: "La nova planta transgènica" 22/12/2010