L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Una hora d'exercici diari a l'escola?

Avui us vull mostrar un nou cas d'intromissió política a l'escola que fa envermellir: la ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, n'Ana Mato, proposa una hora d'exercici físic i esport en horari escolar per combatre l'obesitat infantil. Com a mestre especialista en educació física no puc estar en contra d'aquesta proposta però com a persona que sap sumar i restar m'intriga molt com aquesta bona dona vol portar a terme la proposta. Actualment les escoles públiques ja no disposen de la sisena hora i les sessions acostumen a ser més curtes per encabir totes les assignatures, o sigui que: #Etfelicitofilla.

Zoom

Pel que llegeixo aquí, des del govern central deixen clar que en cap cas pretenen augmentar les hores d'educació física i que demanaran als centres que s'impliquin en el foment de l'esport escolar, donant a entendre suposo, que tots els centres disposen d'instal·lacions i horaris adients.

Que què en penso de tot plegat? Penso que no saben de què va l'educació física perquè si ho sabessin simplement intentarien augmentar-ne la importància i no farien el ridícul fent propostes inútils i inviables de cara a la galeria. Fixem-nos que la senyora Mato no va del tot desencaminada en aquesta frase: "Los hábitos que se aprenden de niños son los que quedan en el futuro"; tot i això erra l'estratègia perquè és l'educació física precisament la clau per minimitzar - que no acabar- amb l'obesitat infantil. Educació física significa donar eines als nostres alumnes perquè en qualsevol moment de la seva vida puguin, a la seva manera i en funció de les pròpies característiques, gaudir del cos mitjançant l'exercici físic i notar els beneficis d'una vida saludable; es tracta de conèixer les possibilitats del propi cos per així fer-ne un ús intel·ligent i no quedar-se tot el sant dia al sofà enganxat a una consola. Fer una hora d'exercici o esport perquè sí, i sense cap aprenentatge significatiu al voltant és posar un mal pedaç a un problema.

I després vénen les famílies. És evident que per molta campanya de fruita que es faci a l'escola (foto) i per moltes explicacions sobre hàbits saludables que expliquem, de poc servirà si no hi ha una continuïtat a les famílies. I aquí recau un altre argument a favor de l'educació física escolar: el fet de formar persones i no múscul com pensen alguns. Hem d'entendre, volem entendre, que aquests alumnes d'avui seran famílies demà i aplicaran en els seus fills el que han après a l'escola. Després haurem guanyat.