La mà al foc pels mestres d'aquest país

Els cada vegada més sovintejats canvis que vénen de Via Augusta estan fent miques la convivència escolar entre famílies i mestres a les escoles públiques. La derogació de la sisena hora a la gran majoria de centres ha fet trontollar -de nou- la tensa calma als Consells Escolars i hi ha hagut nous conflictes per uns horaris que molts acusen de tenir molt poc a veure amb la conciliació de la vida laboral. Però no és culpa dels mestres. Si alguna cosa no funciona a la societat en principi no és culpa dels mestres. Els horaris laborals de les empreses no es decideixen als Claustres de professors com tampoc s'hi decideixen les durades de les baixes per maternitat o les ajudes diverses que puguin tenir les famílies amb criatures.

Que als països nòrdics tinguin un munt d'avantatges en temes de conciliació de la vida laboral i de l'horari escolar tampoc és culpa dels mestres catalans, en tot cas deuen ser els polítics d'aquests països i els seus súper impostos els que fan que ho tinguin muntat diferent. I també el fred; sí, allà hi fot un fred que pela i òbviament el clima condiciona la vida; però el clima de Suècia o de Lapònia tampoc és culpa dels mestres catalans, ni dels d'allà. I hi ha de tot com a tot arreu però com a tot arreu les persones necessiten confiança i suport. Realment algú es pensa que posant els mestres al punt de mira millorarà l'ensenyament en aquest país? Posaria la mà al foc pel 80% de les persones amb les que he tingut el plaer de treballar en els tretze cursos que porto treballant pels de Via Augusta.