L'apunt docent

Jordi Roca i Font

El deure i els deures d'estiu

El Departament d'Ensenyament, amb la introducció dels deures obligatoris d'estiu als alumnes que han acabat sisè amb dificultats d'aprenentatge, ha entrat de ple en el que la lògica ens diu que hauria de ser competència de les famílies. Fixem-nos-hi bé: es tracta de crear una carpeta d'aprenentatge d'activitats de reforç d'estiu en la qual hi ha de constar una portada, una presentació, un horari i compromís i també una planificació de les activitats.

027.jpg Zoom

027.jpg

El Departament ho deixa tot a punt i l'alumne simplement haurà d'omplir les graelles i fer les activitats proposades que seran auto-avaluades després, just abans de donar-les al tutor de l'institut.

El sentit comú diu que haurien de ser les famílies les encarregades d'ajudar als seus fills a planificar les activitats mitjançant mètodes propis a partir d'orientacions que poguessin trobar, per exemple, després de xerrades amb els tutors o a través de webs educatives diverses. Si mirem fulls com el de planificació d'activitats o el d'horari i compromís podem entendre que determinades persones fins i tot puguin sentir-se ofeses depenent de l'enfoc que hi vegin; són precisament les famílies que consideren que el Departament ha excedit el límit raonable i ha entrat en un excés de paternalisme. Però què passa ara que el sentit comú està en hores baixes i algunes famílies, per les raons que sigui, no estan a l'alçada en la majoria d'aspectes educatius dels seus fills i necessiten ajuda perquè estan desbordades? Realment la proposta del Departament és dolenta? Fa malament el Departament de "donar mastegat" un seguit d'orientacions?

Diguem-ho clar, els alumnes tenen quasi tres mesos de vacances i cal que l'estiu sigui aprofitat per seguir ampliant coneixements i reforçant els que ja han après, per tant crec que tot el que ajudi a això està bé. Si és necessari que els deures siguin entregats als tutors de primer d'ESO ja és un altre tema. No hi veig polèmica, la polèmica està en el fet que el nostre Parlament digui una cosa i el nostre govern en digui una altra, crec que és per indignar-se.

Foto: Cartells que avisen als anglesos que deixar els gossos a dins del cotxe en ple estiu és molt perillós perquè els cotxes poden convertir-se en forns. Un exemple d'allò que deia de la crisi del sentit comú.