L'apunt docent

Jordi Roca i Font

El castellà a les escoles de la nova República Catalana

Avui m'aventuraré a fer una mica de política ficció sobre el que podria ser un aspecte escolar de la -espero- futura República Catalana. Llegia en aquest diari l'especial "El país que volem ara" on es parlava de l'estatus que podria tenir la llengua castellana en un futur estat propi i voldria justificar-vos la meva opinió.

Sóc dels que penso que la llengua castellana hauria de continuar sent obligatòria en una Catalunya independent. Les raons són ben clares: és una llengua importantíssima a nivell mundial, és la llengua pròpia de gran part dels catalans, seria un pas enrere cultural que les noves generacions no dominessin el castellà com les actuals i és la llengua dels nostres veïns de l'oest; quasi res.

Zoom

No hauríem de caure en l'error de menysprear aquesta llengua entre d'altres coses per no posar-nos a l'alçada dels que han intentat des de fa segles eliminar la nostra cultura a qualsevol dels territoris de la nació. Amb la plena llibertat nacional les actuals lleis que donen un estatus superior a la llengua castellana respecte la catalana desapareixeran i la plena normalització - i per tant, garantia de supervivència- serà un fet en pocs anys. Els nostres alumnes han d'estar preparats i el coneixement de diversos idiomes és un avantatge que no ens podem permetre de perdre.

Per mi, el model lingüístic escolar correcte és molt semblant a l'actual però amb molt més control per assegurar millor els objectius. La llengua vehicular hauria de seguir sent la catalana amb un reforç important de l'anglès i una assignatura de castellà que garanteixi, almenys, que els nostres alumnes siguin bilingües amb les dues llengües oficials actuals i amb un coneixement molt més alt de l'anglès. El que no podria permetre una República Catalana és que passin coses com les que he denunciat diverses vegades: que hi hagi alumnes escolaritzats en aquest país que acabin els estudis obligatoris sent monolingües castellanoparlants o bilingües a mitges, dels que només s'expressen mig en català a classe i són incapaços de fer-ho en converses quotidianes o fins i tot en llocs de treball de cara al públic.

Per mi el debat del castellà a l'escola no ha de significar necessàriament que aquesta llengua hagi de ser cooficial a la República Catalana; aquest estatus, que ara està al rovell de l'ou del debat, caldrà estudiar-lo molt bé i legislar-lo encara millor per evitar que algunes de les situacions que actualment es donen per exemple a la justícia es perpetuïn.