Viralitzar problemes d'alumnes

M'arriba per Facebook una missiva d'una mare que es queixa del maltractament que està patint la seva filla per part de la tutora, la mestra d'anglès i dels companys de la nena. Ho acompanya de detalls de converses i d'explicacions que li ha fet la filla i esmenta el nom de l'escola, el del curs i el de la tutora "maltractadora". Diu que direcció i inspecció no els fan ni cas i que la nena va molt angoixada a l'escola, realment expressa una situació greu. Al final de l'escrit demana difusió, és a dir, que ho compartim a les xarxes socials. Al fil de Facebook on es troba aquesta carta hi a desenes de missatges de suport acompanyats de consells i d'insults diversos. La mare ha aconseguit que el missatge es fes viral i ja corre pels grups de Whatsapp d'AMPA i de classes d'arreu. Possiblement aviat rebrà alguna trucada d'alguna televisió morbosa cercant detalls escabrosos i el nom de l'escola i de la tutora entraran a la llista negra de les xarxes socials. I jo em pregunto, el fet de viralitzar aquesta problemàtica solucionarà el problema? Hem sentit la versió de la presumpta maltractadora o de l'escola? Coneixem els antecedents de tot plegat?

No estic dient que el que diu la carta no sigui cert, la veritat és que no en tinc ni idea, però en qualsevol judici de valor està bé escoltar ambdues parts abans d'opinar. Cal anar molt en compte amb les xarxes socials, compartir és només un clic o un copet de dit índex i una vegada engegada la roda aquesta es fa gran i més gran, exponencial, i tothom sap que Internet té memòria d'elefant. Fa uns quants anys vaig treballar en una escola on, abans que jo arribés, hi havia treballat un mestre jove que feia educació física que havia acabat la carrera feia poc, era de les seves primeres feines. Em van explicar que una nena de 10 anys va dir a casa que durant una classe aquell mestre li havia abaixat els pantalons. El noi ho va negar i la família de la nena, que tenia confiança cega en ella, va moure cel i terra per arribar fins al final i fer-li pagar el que havia fet a la seva filla. Quan la nena va veure que les coses anaven a més va confessar que s'ho havia inventat tot perquè el mestre li queia malament. Per sort aleshores no hi havia xarxes socials i allò no va sortir de l'àmbit de l'escola però ara imaginem-nos què hauria passat si la família hagués fet viral un missatge amb el nom de l'escola i del mestre. En algun moment o altre tots hem sigut víctimes d'algun hoax, qui diu que no podem caure en un *? *Necessitem un nom en anglès que s'ajusti a aquesta nova realitat.