Senyor Wert, no són els llibres de text

L'última del ministre d'educació (i tauromàquia) és assegurar que els llibres de text intenten transferir un sentiment nacional. Després d'aconseguir un nou rècord de creació d'independentistes en un sol dia amb el seu hit Españolización, ara apunta els continguts en història i geografia dels llibres de text com a principals culpables del creixent independentisme al nostre país. Wert parla de transferències en educació i creu que les autonomies no ho han sabut gestionar bé però jo crec que el problema de sempre és la lectura de la Constitución Española del 1978. Us deixo un article significatiu per analitzar: Artículo 2. La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

Aquest article és una contradicció en sí mateix: primer parla de "patria común y indivisible" i després parla de "nacionalidades que la integran"; és a dir, reconeix que l'Estat Espanyol és un conjunt de nacionalitats i regionalitats. No cal ser tan llest com un ministre d'educació per entendre que nacionalidad ve de nación i en el cas de tenir dubtes sempre es pot llegir què en diu el Diccionario de la lengua en la seva vigésima segunda edición: nación. (Del Dellat. 1. 2. 3. 4. f. coloq. p. us. 4.nacimiento 5. m. Arg. p. us. Hombre natural de una 5.nación, de ~de ~. 1. Fixem-nos en el punt número 5 "contrapuesto al natural de otra". Òndia! La mateixa Constitución Española ens dóna dret a tenir la nostra pròpia nacionalitat catalana! Jo li proposo al ministre Wert que faci un recull d'aquests llibres "culpables" i potser, analitzant-los, s'adonarà que el problema, constitucionalment parlant, no és la idea de l'Estat Espanyol que exposen sinó més aviat la idea d'Espanya que ell creu, una idea basada en un dret força antic: el derecho de conquista.