L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Samarretes de la Montessori

L'altre dia em va arribar un d'aquests enllaços que criden l'atenció pel títol: "15 ideas para viajar con niños al estilo Montessori". Al estilo Montessori, literal. D'entrada vaig pensar que explicaria com fer un viatge amb els anomenats materials Montessori o alguna cosa per l'estil però llegint l'article vaig veure que a casa meva, sense saber-ho, sempre hem viatjat a l'estil Montessori.

Segons l'article es tracta d'implicar la mainada en les diferents tasques que es fan des de la preparació, a la realització i a l'avaluació del viatge i això implica mirar mapes, buscar informació sobre els llocs a visitar, fer fotografies, preparar maletes i tenir algunes activitats per fer durant el viatge o les esperes. Si llegiu bé l'article veureu que tot és molt lògic, qualsevol família normal fa la majoria de les activitats sense posar-hi l'etiqueta Montessori.

montessori Zoom

montessori

També és cert que hi ha famílies que quan viatgen "endollen" la canalla a un DVD portàtil, alguna consola o dispositiu mòbil perquè no molestin i és aleshores quan aquests nens i nenes no saben ni on han anat de vacances o si pel camí hi havia un desert, arbres fruiters o uns molins de vent gegants.

Navegant una mica amb la paraula Montessori he vist que hi ha un bon grapat de pàgines web i blogs que parlen del mètode i també uns quants espavilats que venen productes i pacs de material que porta el cognom d'aquesta gran dona -avançada al seu temps- que va obrir-se pas en una societat marcada pel masclisme. Penso que està bé que es parli de pedagogia, de mètodes d'ensenyament i que es donin idees per fer activitats; no cal ni dir que molts d'aquests blogs tenen milers de seguidors però no hem de caure en aquest màrqueting descarat i hem de buscar la nostra manera de fer. Recordo que fa deu anys quan vam tenir la primera filla hi havia gent que ens preguntava si fèiem el mètode Estivill o el del doctor González i la nostra resposta era que agafàvem el que ens agradava més de cada un i ho adaptàvem, fèiem el nostre propi mètode. I així amb tot a nivell familiar.

A nivell escolar em considero un mestre a qui li agrada molt educar amb humor. M'agrada jugar amb la ironia, amb els dobles sentits de les paraules i les bromes enmig de les meves sessions. Hi haurà qui dirà que faig el mètode Capdevila perquè en Carles Capdevila en les seves exitoses conferències parla d'educar amb humor però jo ja ho feia abans de sentir-ne a parlar. Com a resum sempre dic que hem d'aplicar el que ens digui el sentit comú i si a sobre ens fa sentir bé ja tenim un #winwin.

El títol de l'apunt és per picar lectors de la mateixa manera que ho era el títol de l'apunt del blog del primer paràgraf, però; ja ha sortit l' entrepreneur que ven samarretes amb la cara de la Montessori. Es faran tan populars com les samarretes del Che Guevara? Pensem-hi.