L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Presumpció d'innocència

Llegeixo que una mare denuncia als Mossos d'Esquadra que dos nens van agredir el seu fill a l'escola. El més sorprenent, tenint en compte la denúncia i no els fets, és que això va passar a una classe de P3 i a principis de curs quan encara hi ha alumnes que tenen dos anys; estem parlant de nens -en teoria- poc conscients del mal que poden causar i que bàsicament es mouen per motivacions egocentristes i de possessió gelosa de joguines. També és cert que a aquestes edats ja hi ha alumnes amb una agressivitat inusual fruit en molts casos de les situacions viscudes en l'entorn familiar i és a l'escola on s'intenten corregir aquestes conductes. A mi, com a mestre, em sap greu que el canal que ha seguit la família no hagi estat el més normal que és parlar primer amb les mestres del nen i en cas necessari amb l'equip directiu per intentar esbrinar què va passar i perquè no es va poder evitar; una denúncia als Mossos em sembla fora de lloc sobretot perquè estem parlant de nens de P3 i perquè els fets es van produir en una escola i en horari lectiu. M'imagino que els Mossos poca cosa poden fer davant d'un cas així, conec poc el protocol però suposo que devien parlar amb la direcció del centre i promoure que obrissin una lògica investigació.

Mentrestant, a les xarxes socials tothom té opinions "fonamentades" del cas. A Facebook he llegit comentaris força greus contra la suposada ineptutud dels mestres, en copio alguns esmentant només les inicials dels noms:

J H : "El més intolerable de tot no són els nens agressors, són els professors que ho permeten, i a sobre tenen la barra de dir a la mare que el nen "tenia un cop". S'ha de ser fill de puta per no defensar un nen petit."

S LL L: "Sempre fan lo mateix l'escoles tapan tot lo que pasa, hasta que paso algo greu.... Es vergonyós .... Aixo acabarà en que el nen agredit tindrà que marxar del centre... Molta hipocresia ia..."

Zoom

A P: "I el més indignant: ho intenten amagar mentint sobre el succeït. Expedient i suspensió de sou i feina de per vida als responsables o responsable en aquells moments dels nens. Prou ja ! Que hi ha molt fresc i molta fresca encarregant-se de la nostra canalla a les escoles. Ah, i problemes laborals tenim tots, però els nens no són ni cargols ni pastanagues. Si no serveixen, que s'en vagin a desempenyar una altra feina."

J C: "El més intolerable són els encobriments dels professors en aquestes coses, crec què quan no denuncien un cas així, el centre hauria de despatxar aquests incopetents i què fagin cua a l'atur durant tota la seva eterna merda de vida."

Per la gent no habituada a una escola explicaré una mica com és una estona d'esbarjo en un pati de P3: els nens i nenes surten al pati i agafen diferent material com per exemple pales, rampins, galledes i cotxes de joguina. Comencen a jugar: alguns nens van més aviat sols, altres busquen els mestres i d'altres juguen en grup fent forats a la sorrera per exemple. Els mestres ens col·loquem de manera que sempre tinguin un referent visible des de qualsevol lloc del pati i també anem voltant resolent petits problemes que van sorgint, cordant sabates, mocant o acompanyant al lavabo si s'escau. Lògicament intentem mirar en tot moment l'espai de joc però mentre cordem sabates, moquem o parlem amb nens que ens criden l'atenció (és constant a P3) pot produir-se un fet uns metres més enllà que se'ns passa per alt o una baralla (normalment per la possessió d'un objecte tipus pala o galleda) que quan hi arribes potser és tard perquè algun nen ha tingut temps de pegar-ne un altre. Heu de saber que és impossible evitar el 100% de les baralles perquè les ràtios són les que són i els mestres no tenim súper-poders per avançar-nos a totes les accions dels nens. Quan acaba l'estona de pati recullen el material i tornen a l'aula.

Amb tot això vull dir que quan els nens i nenes de P3 es relacionen entre ells de vegades actuen de manera agressiva i que en el cas del nen de la notícia sembla ser que va ser de forma exagerada i per això va rebre les lesions físiques i conseqüentment les seqüel·les psicològiques en forma de por. El que no podem saber, des de fora, és si hi va haver negligència per part dels mestres perquè no en sabem bé els detalls, en tot cas el que si que opino és que haurien d'haver informat millor a la família si fem cas a les declaracions de la mare. Per la seva part la mare crec que hauria d'haver optat per altres camins i no recórrer als Mossos ja que estem parlant de nens molt petits i no de delinqüents; aquesta actitud mostra una evident desconfiança en l'escola.

I els comentaris que he esmentat demostren, una vegada més, què pensa una part de la societat de la professió de mestre. Qui no confia en els mestres està transmetent, potser sense adonar-se, aquesta desconfiança també als seus fills.